Desconfiança contra indiferència.

Si la democràcia és un enginy pensat per evitar l´abús de poder, la desconfiança, ben administrada, hauria de ser sana. Mantenir viva la sospita sobre els que governen, no perdre mai el sentit crític davant de les seves actuacions, dubtar de les seves promeses, són actituds molt adequades si es vol evitar que els governants sucumbeixin a les temptacions del poder. Vist així, la desconfiança hauria de ser una virtut democràtica.

(...) ¿Per què la gent es resisteix a anar a votar? ¿Per desconfiança amb els polítics? No ho crec, jo més aviat diria que hi ha massa confiança. Perquè la confiança generaria una actitud crítica activa i, en canvi, el que ens demostra l´abstenció és l´expansió de la cultura de la indiferència. "Tant em fa l´un com l´altre", "Tots són iguals", no són expressions de desconfiança sinó d´indiferència. Els desconfiats són els del vot en blanc, que volen expressar públicament el desacord amb la manera com els partits fan les coses i, al mateix temps, reafirmar la seva defensa del sistema democràtic; els desconfiats són els que voten aplicant el principi del mal menor. Per tant, disposats a no desanimar-se quan se sentin defraudats.

La desconfiança és activa. Quan es demana confiança un té la sensació que li estan demanant un xec en blanc, una adhesió incondicional. ¿Per què hauríem de tenir confiança en els polítics si no en tenim entre nosaltres? Per molta confiança que tinguem amb una persona, si li comprem una casa signarem un contracte. Cada cop més, sobretot entre la gent de diners, es fan capítols matrimonials abans de casar-se, perquè ningú té prou confiança per no delimitar la trencadissa quan arribi el desamor. I així successivament. ¿Per què, doncs, hem de tenir confiança en els polítics si no la tenim ni en la família? La desconfiança és la virtut democràtica que s´oposa a la indiferència. La insistència en la confiança no deixa de formar`part de l´herència que la religió ha incrustat en la política: qüestió de fe. (...) Mai sabem amb certesa què se´n farà de la nostra confiança. Per això, en política, més que confiança el que caldria és establir contractes de desconfiança.

Josep Ramoneda, Desconfiança, Ara, 28/11/2010