microclimes culturals.

Els microclimes culturals que els immigrants tendeixen a crear allò on s´estableixen, i on es reorganitzen els elements més o menys distorsionats de la seva tradició d´origen, no són un inconvenient per a la urbanització dels nouvinguts, sinó que, un cop aconsegueixen compatibilitzar la nova distribució de papers que els afecta amb la seva manera de fer, sovint esdevenen instruments d´adaptació.

En un pla psicològic, els sentiments de diferenciació permeten estratègicament que les persones i els grups puguin neutralitzar les tendències desestructuradores pròpies de les societats urbano-industrials. En el pla sociològic, el manteniment –i fins i tot l´enduriment- d´una certa fidelitat a unes forms determinades se sociabilitat i a unes pautes culturals que els immigrants s´emporten allò on van i que poden formular de moltes maneres- els permet controlar millor les noves situacions socials a les quals han d´adaptar-se. D´altra banda, mantenir conductes culturals singularitzades ha estat essencial perquè els immigrants hagin aconseguit enfrontar-se als quadres d´explotació i marginació que tan sovint han hagut de sofrir. Així, els mecanismes de reconeixement mutu, entre els immigrants d´una mateixa procedència, sempre els ha donat la possibilitat d´activar una xarxa d´ajuda mútua i de solidaritat molt útil.

Fundació Baruch Spinoza, La ciutat de la diferència, Catàleg Exposició. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1996

http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/babel