Pensar és foradar la realitat.

Contra el que diu el sentit comú, pensar no consisteix en el funcionament d'una facultat que seria innata a l'home. Pensar no té res a veure amb seure i esperar fins que a un li vingui alguna idea. Pensar és una activitat forçada. I el que ens força és la pròpia vida. Voler viure ens obliga a pensar. Pensar és un gest radical que primer de tot consisteix en interrompre la normalitat i el sentit comú, foradar la realitat, destruir el mantell de obvietat que la protegeix, en definitiva, obrir espais de vida. Pensar és aquesta paradoxa: una activitat forçada i, alhora, la més lliure.

Santiago López Petit, "El pensamiento no sirve para luchar sino que él mismo es lucha", entrevista de Amador Fernández Savater, Público, 25/10/2009
http://blogs.publico.es/fueradelugar/90/%e2%80%9cel-pensamiento-no-sirve-para-luchar-sino-que-el-mismo-es-lucha%e2%80%9d