Encara són útils els drets humans?

La societat humana no es conforma amb basar el poder en la simple força: encara les societats necessiten fonamentar ideològicament les seves imposicions, construir mites o raonaments que atorguin legitimitat al poder. I la proclamació dels drets humans ha servit si més no per treure d´aquesta legitimació legal les abundants discriminacions basades en raó de sexe, color de la pell, nivell econòmic o qualsevol altra diferència empírica, tot i que no hagin aconseguit acabar amb elles. L´enunciat que proclamen les nacions Unides en 1948, completat més tard per nombrosos tractats particulars, es limita a recollir aquells drets que no depenen d´aquestes situacions diverses en les que tant insisteixen els nostres estructuralistes, Sigui quina sigui la situació s´un ésser humà en les canviants estructures de la història, tindrà dret a menjar, a beure, a protegir-se de l´intempèrie, a cuidar la seva salut, a defensar-se d´agressions injustes del poder, a no ser esclavitzat pels altres, etc. És a dir, a tot allò que el singularitza com a pertanyent a l´espècie humana.

Ha millorat aquest reconeixement la situació dels éssers humans que pateixen discriminació? Per limitar-se al nostre Occident i sense entrar en l´espinòs tema del progrés moral en la història, hi ha que reconèixer que pràctiques que fa poc més d´un segle eren admeses com a normals per amplis sectors de ciutadans, com l´existència de l´esclavitud en el segle XIX, avui en dia són rebutjades quasi sense excepcions.

Augusto Klapenbach, Muerte del hombre y derechos humanos, Claves de razón práctica, nº 207, Noviembre 2010