L´extermini.

L´extermini és el cinquè acte eliminacionista. En ésser un mètode tan radical, l´assassinat sovint és una conseqüència lògica de les creences que consideren els altres un greu perill, fins i tot mortal. Garanteix una solució no transitòria, no parcial, no només probable, sinó una "solució definitiva" al presumpte problema.

La "solució final" més tristament cèlebre, que difongué pel món aquest eufemisme infame, fou l´assassinat massiu dels jueus per part dels alemanys. Hitler i els seus seguidors empraren al principi una varietat de mesures eliminacionistes d´entitat menor contra els jueus, fins que es varen donar les circumstàncies que els permeteren implementar un programa d´extermini total. Ja en el sue discurs de 1920, Per què som antisemites, Hitler declarava públicament la seva genèrica intenció eliminacionista, "l´eliminació dels jueus del nostre Volk", i especificava la seva preferència per la solució esterminacionista, que esperava que el poble alemany posaria en marxa "algun dia". Hitler explicava: "Ens empeny una resolució inexorable per agafar el Mal (el jueus) d´arrel, i exterminar-lo de l´arrel a les branques. Per assolir la nostra meta no hauríem de detenir-nos davant res".

Daniel Jonah Goldhagen, Eliminacionismo. De la represión al exterminio, Claves de razón práctica nº 205, Septiembre 2010