A favor del realisme.



Deixeu-me resumir les tres raons principals per defensar el realisme. (...)

1. L´argument de conveniència. El llenguatge del realisme és necessari per a la comunicació entre ments. Això explica per què el realisme ha estat preferit per gairebé tots els filòsofs, teòlegs i científics; i també per la gent corrent.
La majoria de la gent són "realistes ingenus", que suposen que, quan miren una pedra, estan veient una pedra tal i com és en realitat, i hi ha filòsofs que sostenen que aquest és el millor llenguatge per al realisme. Però no és difícil d´explicar a un realista ingenu algunes coses sobre teories modernes de la matèria. Després d´això, és convencerà que aquelles ones i aquelles partícules, independents de les nostres ments i exteriors a elles, són justament allò que fa que una pedra sembli una pedra.
2. L´argument empíric. El realisme és la hipòtesi més simple i més ben confirmada que explica les regularitats del faneron (el món fenomènic). Ara que han estat fotografiats els cràters de la cara oculta de la lluna, ningú no dubta que aquests cràters existeixen. Si la hipòtesi que existeixen objectes exterior al faneron resulta recolzada per una evidència empírica encara més convincent, ¿per què no adoptar el realisme en un sentit ontològic?
3. L´argument emotiu. Un compromís ontològic amb el realisme té un efecte emocional fort i saludable sobre aquells que el prenen (...).
Estic convençut que el realisme reflecteix una actitud saludable respecte d´un mateix i dels altres, i també certa humilitat davant el misteri impenetrable del ser. El subjectivisme reflecteix un narcisisme que, extrapolat a un grau extrem, podria dur a la bogeria. Parlant d´una manera planera, hi ha una diferència enorme entre pensar en una altra persona com quelcom ontològicament real, que existeix per propi dret, i pensar en una altra persona com una construcció útil basada en les dades del nostre faneron.

Martin Gardner, El món: per què no sóc solipsista. The Whys of a Philosophical Scrivener, Simon & Schuster, New York 1983

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/idealisme-i-realisme

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació