A favor del realisme.
Deixeu-me resumir les tres raons principals per defensar el realisme. (...)
1. L´argument de conveniència. El llenguatge del realisme és necessari per a la comunicació entre ments. Això explica per què el realisme ha estat preferit per gairebé tots els filòsofs, teòlegs i científics; i també per la gent corrent.
La majoria de la gent són "realistes ingenus", que suposen que, quan miren una pedra, estan veient una pedra tal i com és en realitat, i hi ha filòsofs que sostenen que aquest és el millor llenguatge per al realisme. Però no és difícil d´explicar a un realista ingenu algunes coses sobre teories modernes de la matèria. Després d´això, és convencerà que aquelles ones i aquelles partícules, independents de les nostres ments i exteriors a elles, són justament allò que fa que una pedra sembli una pedra.
2. L´argument empíric. El realisme és la hipòtesi més simple i més ben confirmada que explica les regularitats del faneron (el món fenomènic). Ara que han estat fotografiats els cràters de la cara oculta de la lluna, ningú no dubta que aquests cràters existeixen. Si la hipòtesi que existeixen objectes exterior al faneron resulta recolzada per una evidència empírica encara més convincent, ¿per què no adoptar el realisme en un sentit ontològic?
3. L´argument emotiu. Un compromís ontològic amb el realisme té un efecte emocional fort i saludable sobre aquells que el prenen (...).
Estic convençut que el realisme reflecteix una actitud saludable respecte d´un mateix i dels altres, i també certa humilitat davant el misteri impenetrable del ser. El subjectivisme reflecteix un narcisisme que, extrapolat a un grau extrem, podria dur a la bogeria. Parlant d´una manera planera, hi ha una diferència enorme entre pensar en una altra persona com quelcom ontològicament real, que existeix per propi dret, i pensar en una altra persona com una construcció útil basada en les dades del nostre faneron.
Martin Gardner, El món: per què no sóc solipsista. The Whys of a Philosophical Scrivener, Simon & Schuster, New York 1983
Comentaris