Reciprocitat directa i reciprocitat indirecta.


Segons Richard Alexander les grans comunitats socials basades en la cooperació no van poder constituir-se fins a l´aparició dels "sistemes morals". Aquests permeten aprofundir en l´intercanvi directe de serveis fins arribar a la reciprocitat indirecta. En la reciprocitat directa qui rep ajuda d´algun tipus ha de correspondre en el temps a qui l´ha ajudat, de manera que el que dona i el que rep mantenen una relació "directa". En la reciprocitat indirecta qui ha prestat ajuda no rep la seva paga del receptor, sinó d´un altre individu.

Aquest mecanisme es nodreix de l´esforç per trobar "aliats" a llarg termini, amb el que es crea una relació estable d´intercanvi directe de serveis. Tanmateix, la fama d´una persona influeix en la possibilitat de trobar semblants aliats. Pot millorar la seva reputació ajudant a membres de la societat dels que no s´espera que corresponguin. Els serveis a tercers que no són aliats augmenta la valoració col.lectiva i el prestigi social i, en conseqüència, la possibilitat que altres individus s´ofereixin com aliats i compensin així, indirectament, a qui ha prestat el servei. Charles Darwin desenvolupà una idea semblant quan, en L´origen de l´home, especulà sobre l´aparició del sentiment moral, sense remetre´s a una llei moral apriorística o divina: "Conforme augmenten l´experiència i la raó, l´home aprèn a calcular les conseqüències dels seus actes (...). Al final sorgeix la nostra sensibilitat moral o consciència; una sensibilitat summament complexa, sorgida dels instints socials, guiada pel reconeixement dels nostres veïns, controlada per la raó, pel propi profit i, en una edat més avançada, per profunds sentiments religiosos".

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg/Círculo de lectores, Barna 1995

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació