Reciprocitat directa i reciprocitat indirecta.

Segons Richard Alexander les grans comunitats socials basades en la cooperació no van poder constituir-se fins a l´aparició dels "sistemes morals". Aquests permeten aprofundir en l´intercanvi directe de serveis fins arribar a la reciprocitat indirecta. En la reciprocitat directa qui rep ajuda d´algun tipus ha de correspondre en el temps a qui l´ha ajudat, de manera que el que dona i el que rep mantenen una relació "directa". En la reciprocitat indirecta qui ha prestat ajuda no rep la seva paga del receptor, sinó d´un altre individu.

Aquest mecanisme es nodreix de l´esforç per trobar "aliats" a llarg termini, amb el que es crea una relació estable d´intercanvi directe de serveis. Tanmateix, la fama d´una persona influeix en la possibilitat de trobar semblants aliats. Pot millorar la seva reputació ajudant a membres de la societat dels que no s´espera que corresponguin. Els serveis a tercers que no són aliats augmenta la valoració col.lectiva i el prestigi social i, en conseqüència, la possibilitat que altres individus s´ofereixin com aliats i compensin així, indirectament, a qui ha prestat el servei. Charles Darwin desenvolupà una idea semblant quan, en L´origen de l´home, especulà sobre l´aparició del sentiment moral, sense remetre´s a una llei moral apriorística o divina: "Conforme augmenten l´experiència i la raó, l´home aprèn a calcular les conseqüències dels seus actes (...). Al final sorgeix la nostra sensibilitat moral o consciència; una sensibilitat summament complexa, sorgida dels instints socials, guiada pel reconeixement dels nostres veïns, controlada per la raó, pel propi profit i, en una edat més avançada, per profunds sentiments religiosos".

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg/Círculo de lectores, Barna 1995