Com refutar el solipsisme.

¿En què podem fonamentar-nos per creure que existeixen coses més enllà del nostre faneron (allò que es presenta a la meva ment) particular? (...)

Com que tot el nostre coneixement del món i dels altres prové de la informació que es filtra dins la nostra consciència a través dels sentits, no hi ha cap manera definitiva de refutar el solipsisme. Per "definitiva", entenc una manera estrictament lògica. No hi ha manera definitiva de refutar una cosa si no és recorrent a la lògica pura o a la matemàtica, i fins i tot en aquests àmbits res no es refuta si no és d´acord amb unes regles i uns axiomes acceptats convencionalment. (...)

El fet que tots veiem essencialment el mateix faneron, ¿no suposa un conjunt sorprenent de coincidències, sorprenent, està clar, per qui dubti del món exterior? Sempre anem pels mateixos carrers de les mateixes ciutats de sempre. Trobem els mateixos edificis en els mateixos llocs, Dues persones poden veure per un telescopi la mateixa estructura espiral. La hipòtesi, doncs, que hi ha un món exterior fet de quelcom i independent de les intel.ligències humanes és tan evidentment útil i està tan consistentment confirmat per l´experiència al llarg de tots els temps, que podem dir sense exagerar que és més sòlida que qualsevol altra hipòtesi empírica. Aquest postulat és tan útil que tothom, excepte només un boig o un metafísic professional, comprèn que no hi ha cap raó per dubtar-ne. (...)

És evident que tot el que sabem sobre el món exterior és una inferència a partir de coses que són dins de la nostra pell, o millor dit, dins el nostre crani, on s´interpreten les dades sensorials. Però la regularitat d´aquestes dades, com les formes del ocells en les nostres retines, ens suggereixen la hipòtesi que més enllà dels nostres ulls hi ha un món que és independent de la nostra experiència interior. Aquesta hipòtesi té un poder explicatiu i predictiu enorme. A més, és una teoria d´una simplicitat extrema i, per consegüent, pel principi de la navalla d´Occam, preferible a explicacions més complexes. La hipòtesi està confirmada empíricament tant com qualsevol altra teoria. De fet més ben confirmada, perquè tots els humans, al llarg de la història, l´han confirmada a cada instant de la seva vida. No podem dir que sigui una hipòtesi absolutament certa, però segurament es troba tan a prop de la veritat com qualsevol altra cosa que creiem que tenim dret a creure.

Martin Gardner, El món: per què no sóc solipsista. The Whys of a Philosophical Scrivener, Simon & Schuster, New York 1983

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/idealisme-i-realisme