Tipus d´ecocidis.


¿Com una societat que en un altre temps fou tan poderosa acabà ensorrant-se? ¿quin va ser el destí dels seus habitants? ¿Marxaren, i (en aquest cas) per què, o moriren d´una forma desagradable? Darrera d´aquest misteri romàntic s´amaga una idea estimulant: ¿podria un destí semblant amenaçar finalment sobre la nostra societat opulenta? ¿Contemplaran algun dia els turistes astorats els les restes rovellades dels gratacels de Nova York com contemplem nosaltres en l´actualitat les runes de les ciutats maies cobertes per la jungla?

Al llarg de molt temps s´ha sospitat que un gran nombre d´aquests abandonaments misteriosos va estar almenys en part provocats per problemes ecològics: la gent destruí inadvertidament els recursos naturals dels que en depenien. Aquesta sospita de suïcidi ecològic impremeditat -ecocidi- s´ha vist confirmada pels descobriments que en dècades recents han realitzat arqueòlegs, climatòlegs, historiadors, paleontòlegs i palinòlegs (científics que estudien el pol.len). Els processos a través dels quals les societats del passat s´han debilitat a si mateixes perquè han deteriorat el seu medi ambient es classifiquen en vuit categories, la importància relativa difereix d´un cas a un altres: desforestació i destrucció de l´hàbitat, problemes del sòl (erosió, salinització i pèrdua de la fertilitat del sòl), problemes de gestió de l´aigua, abús de la caça, pesca excessiva, conseqüències de la introducció de noves espècies sobre les espècies autònomes, creixement de la població humana i augment de l´impacte per càpita de les persones.

Jared Diamond, Colapso, Círculo de Lectores, Barna 2006

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació