Tipus d´ecocidis.

¿Com una societat que en un altre temps fou tan poderosa acabà ensorrant-se? ¿quin va ser el destí dels seus habitants? ¿Marxaren, i (en aquest cas) per què, o moriren d´una forma desagradable? Darrera d´aquest misteri romàntic s´amaga una idea estimulant: ¿podria un destí semblant amenaçar finalment sobre la nostra societat opulenta? ¿Contemplaran algun dia els turistes astorats els les restes rovellades dels gratacels de Nova York com contemplem nosaltres en l´actualitat les runes de les ciutats maies cobertes per la jungla?

Al llarg de molt temps s´ha sospitat que un gran nombre d´aquests abandonaments misteriosos va estar almenys en part provocats per problemes ecològics: la gent destruí inadvertidament els recursos naturals dels que en depenien. Aquesta sospita de suïcidi ecològic impremeditat -ecocidi- s´ha vist confirmada pels descobriments que en dècades recents han realitzat arqueòlegs, climatòlegs, historiadors, paleontòlegs i palinòlegs (científics que estudien el pol.len). Els processos a través dels quals les societats del passat s´han debilitat a si mateixes perquè han deteriorat el seu medi ambient es classifiquen en vuit categories, la importància relativa difereix d´un cas a un altres: desforestació i destrucció de l´hàbitat, problemes del sòl (erosió, salinització i pèrdua de la fertilitat del sòl), problemes de gestió de l´aigua, abús de la caça, pesca excessiva, conseqüències de la introducció de noves espècies sobre les espècies autònomes, creixement de la població humana i augment de l´impacte per càpita de les persones.

Jared Diamond, Colapso, Círculo de Lectores, Barna 2006