comunitat moral

1. Està constituïda per tots aquells que participen (mitjançant sentiments morals) del sistema recíproc d´exigències, i això només és pensable si tothom el consideren fonamentat per igual per si i per a tothom. Una praxi normativa és la praxis recíproca d´una totalitat, que es manifesta en un imperatiu universal, que per la seva part es manté gràcies a sentiments el sentit del qual és inherent ser els mateixos sentiments de tots. 2. El sistema moral és allò que fonamentem, i en els fets aquest funciona només com a comunitat moral en la que tots o la majoria pretenen en reciprocitat uns amb els altres ser d´aquesta manera, i únicament poden ser-ho si expressen els sentiments morals, la qual cosa poden fer sense tenir-los. 3. La capacitat de viure en una comunitat normativa és certament una cosa impressionant, però també angoixant. En tant que serveix per limitar la nostra atrocitat, pot igualment multiplicar-la. 4. La capacitat per viure en una comunitat normativa a la que s´ingressa, per dir-ho així, voluntàriament, implica una cosa que trobo astoradora: la idea de simetria, de la igualtat, no només en les esferes celestes, sinó aquí en la terra entre nosaltres els homes. El que en tot cas hem sorprèn és que la perspectiva de la simetria procedeixi necessàriament de la comunitat normativa, i que aquesta sigui l´única dimensió intersubjectiva en la que això succeeix.

Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999