Hume, crític de Descartes.

Pensar, afirma Hume, és sempre pensar en alguna cosa. Alguna cosa que existeix, inclòs un pensament, una percepció o qualsevol altra cosa, és particular. Per tant, no existeix un pur "pensament com a tal" ni una "substància" mental "diferents de les percepcions i idees particulars". En realitat, aquestes percepcions no "pertanyen" a una cosa mental preexistent, sinó que elles mateixes componen la ment. Un cop més, la tesi humeana és essencialment un postulat lògic: resulta erroni inferir, com va fer Descartes, l´existència d´una substància pensant´activitat del pensar, de la mateixa manera que és fals inferir una substància menjadora a partir del menjar. Hume ens convida a remuntar-nos a Aristòtil en els seus millors moments: la facultat no existeix independentment dels seu exercici.

Matthew Stewart, La verdad sobre todo, Taurus. Madrid 1998