Naturalesa, determinisme i felicitat.

La naturalesa no dicta què hem d´acceptar o com hem de viure la vida. (...) Tot i que no estic segur de saber amb seguretat què signifiquen "la qualitat definitòria d´ésser una dona" i "complir amb el vostre destí", en canvi, sí que sé que la felicitat i la virtut res no tenen a veure amb allò per a la realització de la qual ens dissenyà la selecció natural en l´entorn ancestral. Tant la felicitat com la virtut queden perquè nosaltres les determinem, i el fet d´afirmar-ho no és incórrer en cap hipocresia, tot i que qui ho digui sigui un baró de raça blanca i conducta sexual tradicional. He de reconèixer que tot i tenint edat per procrear, fins al dia d´avui, he optat voluntàriament per no tenir fills, he malbaratat els meus recursos biològics llegint i escrivint, investigant, ajudant amics i estudiants, i tornat a mi mateix, no he fet cas del solemne imperatiu de propagar els meus gens. Des del punt de vista dels criteris dawinistes, sóc una horrible equivocació, un patètic perdedor, amb tots els ets i els uts com si fos un militant amb carnet de la nació dels sospitosos. Però em sento feliç de ser així, i si als meus gens no els agrada, que els bombin!

Steven Pinker, Cómo funciona la mente, Destino, Barna 2007