Què és la pedagogia?

La finalitat de la investigació pedagògica és, en realitat, generar discursos que ajudin als pràctics a accedir a la comprensió de la seva pràctica; i intenta fer això mitjançant una retòrica específica que intenta, al mateix temps, ajudar-los a percebre què està en joc en el que fan, permetre´ls comprendre el que passa davant el seus ulls i recolzar la seva inventiva davant les situacions amb què s´enfronten. Per això els discursos pedagògics són discursos híbrids que de vegades empren un sentit èpic, o caricaturitzen massa les posicions dels antagonistes ("la pedagogia tradicional"), o intenten commoure el lector, fins i tot fer-li llàstima; manipulen contradiccions, proposen instruments, expliquen anècdotes. És, molt sovint, un discurs mediocre que no aconsegueix rivalitzar amb el de les "disciplines nobles" i té problemes perquè li facin cas en la universitat, en la qual agrada poder classificar les coses segons criteris precisos. Però és un discurs que el pràctic de l´educació reconeix com a propi, perquè es reconeix en ell i hi veu reflectida la dificultat de la seva tasca.

(...) De vegades commou per la seva ingenuïtat, sovint és irritant pel seu esquematisme; á ningú no deixa indiferent, i és constanment fustigat per les "ments enèrgiques" que voldrien dominar els éssers del mateix mode que dirigeixen institucions i organitzen les seves carreres. És, sobretot, dèbil, perquè coneix la seva debilitat. Els altres creuen, d´aquesta manera, tenir-lo tot sota control; però ell sap que ningú té realment control sobre altre ésser humà, o, si més no, que ningú no té realment dret a convertir aquest control en un sotmetiment.

Philippe Meirieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna 1998

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/escola-i-societat