Què és la pedagogia?


La finalitat de la investigació pedagògica és, en realitat, generar discursos que ajudin als pràctics a accedir a la comprensió de la seva pràctica; i intenta fer això mitjançant una retòrica específica que intenta, al mateix temps, ajudar-los a percebre què està en joc en el que fan, permetre´ls comprendre el que passa davant el seus ulls i recolzar la seva inventiva davant les situacions amb què s´enfronten. Per això els discursos pedagògics són discursos híbrids que de vegades empren un sentit èpic, o caricaturitzen massa les posicions dels antagonistes ("la pedagogia tradicional"), o intenten commoure el lector, fins i tot fer-li llàstima; manipulen contradiccions, proposen instruments, expliquen anècdotes. És, molt sovint, un discurs mediocre que no aconsegueix rivalitzar amb el de les "disciplines nobles" i té problemes perquè li facin cas en la universitat, en la qual agrada poder classificar les coses segons criteris precisos. Però és un discurs que el pràctic de l´educació reconeix com a propi, perquè es reconeix en ell i hi veu reflectida la dificultat de la seva tasca.

(...) De vegades commou per la seva ingenuïtat, sovint és irritant pel seu esquematisme; á ningú no deixa indiferent, i és constanment fustigat per les "ments enèrgiques" que voldrien dominar els éssers del mateix mode que dirigeixen institucions i organitzen les seves carreres. És, sobretot, dèbil, perquè coneix la seva debilitat. Els altres creuen, d´aquesta manera, tenir-lo tot sota control; però ell sap que ningú té realment control sobre altre ésser humà, o, si més no, que ningú no té realment dret a convertir aquest control en un sotmetiment.

Philippe Meirieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna 1998
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/escola-i-societat

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació