La lluita de classes.

La història de totes les societats existents fins avui és la història de la lluita de classes. Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres artesans i oficials dels gremis, en definitiva, opressors i oprimits, s´han contraposat uns contra altres sostenint una constant lluita, a vegades amagada i altres cops oberta, una lluita però que sempre finalitzà en una transformació revolucionària de tota la societat o bé amb l´enfonsament mutu de classes en lluita.

En les primeres èpoques de la història trobem gairebé a tot arreu una total divisió de la societat en diferents estaments, un gran esglaonament de posicions socials. En l´antiga Roma trobem patricis, cavallers, plebeus i esclaus; en l´edat mitjana, senyors feudals, vassalls, mestres artesans, oficials dels gremis i serfs; d´altra banda, existeixen gairebé en cadascuna d´aquestes classes especials esglaonaments.
La moderna societat burgesa sorgida de l´enfonsament de la societat feudal no ha fet desaparèixer els antagonismes de classes. Tan sols ha substituït les antigues per noves classes, noves condicions d´opressió i normes formes de lluita.
La nostra època, l´època de la burgesia, es caracteritza precisament pel fet que ha simplificat els antagonismes de classe. Tota la societat se separa cada cop més en dos grans camps adversaris; en dues grans classes directament enfrontades entre elles: la burgesia i el proletariat.

Karl Marx-Frederich Engels, Manifest Comunista