Hume, naturalisme i escepticisme.


La teoria de Hume considera que tot aspecte de la vida humana és explicable de manera naturalista. Col.loca decididament l´home dins del món de la naturalesa científicament intel.ligible, i entra així en conflicte amb la concepció tradicional d´un subjecte racional separat. (...) Tot i que pensa que la seva pròpia teoria està sostinguda pels fets, algunes de les seves més originals aportacions a la filosofia es troben en els seus intents de desacreditar efectivament la concepció "racionalista" tradicional en els seus propis termes. No només proposa una teoria positiva que fa poc cas del paper de la raó; tracta independentment de mostrar que la raó no té en la vida humana, i que de fet no pot tenir, el paper que tradicionalment se li ha concedit. Aquesta és la part del seu programa que conduí a la interpretació que veu en ell a un escèptic pur.

(...) Però la filosofia de Hume no es deté en allò que s´anomena el seu escepticisme. Els poderosos arguments negatius contenen un important punt positiu. Mostren que la raó, entesa de manera tradicional, no té cap paper en la vida humana. Si l´home, l´animal racional, hagués de tenir bones raons per creure en alguna cosa abans de poder creure´s'ho, llavors els arguments de Hume mostrarien que cap home racional res mai no creuria. De fet, no podem evitar-ho. "La Natura, per una absoluta i incontrolable necessitat, ens ha determinat a jutjar, tant com a respirat i sentir" (Tractat sobre la Naturalesa Humana).

Barry Stroud, Hume, Universidad Autónoma de México, México D. F. 1986
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-realitat-externa

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació