Hume, naturalisme i escepticisme.

La teoria de Hume considera que tot aspecte de la vida humana és explicable de manera naturalista. Col.loca decididament l´home dins del món de la naturalesa científicament intel.ligible, i entra així en conflicte amb la concepció tradicional d´un subjecte racional separat. (...) Tot i que pensa que la seva pròpia teoria està sostinguda pels fets, algunes de les seves més originals aportacions a la filosofia es troben en els seus intents de desacreditar efectivament la concepció "racionalista" tradicional en els seus propis termes. No només proposa una teoria positiva que fa poc cas del paper de la raó; tracta independentment de mostrar que la raó no té en la vida humana, i que de fet no pot tenir, el paper que tradicionalment se li ha concedit. Aquesta és la part del seu programa que conduí a la interpretació que veu en ell a un escèptic pur.

(...) Però la filosofia de Hume no es deté en allò que s´anomena el seu escepticisme. Els poderosos arguments negatius contenen un important punt positiu. Mostren que la raó, entesa de manera tradicional, no té cap paper en la vida humana. Si l´home, l´animal racional, hagués de tenir bones raons per creure en alguna cosa abans de poder creure´s'ho, llavors els arguments de Hume mostrarien que cap home racional res mai no creuria. De fet, no podem evitar-ho. "La Natura, per una absoluta i incontrolable necessitat, ens ha determinat a jutjar, tant com a respirat i sentir" (Tractat sobre la Naturalesa Humana).

Barry Stroud, Hume, Universidad Autónoma de México, México D. F. 1986

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-realitat-externa