L´idealisme empirista de Berkeley

Berkeley no nega que les dades dels sentits, que rebem normalment com a signes de l´existència d´una taula, per exemple, siguin realment signes de l´existència d´alguna cosa independent de nosaltres, però sí que això sigui no mental, això és, que no sigui ni un esperit ni dades concebudes per algun esperit. Admet que alguna cosa ha de continuar existint quan sortim de l´habitació o tanquem els ulls (...). Però pensa que alguna cosa no pot ser, en la seva naturalesa, radicalment diferent del que veiem, ni pot ser absolutament independent de tota visió, encara que ho hagi de ser la nostra vista. Això el porta a considerar la taula “real” com una idea en l´esperit de Déu. Tal idea té la volguda permanència o independència de nosaltres, sense ser alguna cosa completament incognoscible, en el sentit que podria ser únicament inferida, mai coneguda d´una manera directa o immediata.

Bertrand Russell, Los problemas de la filosofia, Editorial labor, Barna 1928