Altruisme tou.

L´altruisme tou és definitivament egoista. L´altruista espera una reciprocitat de la societat para si mateix o para els seus parents més propers. La seva bona conducta és calculada, sovint d´un mode plenament conscient, i les seves maniobres estan orquestrades per les complicades sancions i exigències de la societat. La capacitat per a l´altruisme tou pot haver evolucionat principalment per la selecció d´individus i estar profundament influenciada per les variacions de l´evolució cultural. Els seus mitjans psicològics són la mentida, la pretensió i l´engany, inclòs l´autoengany, perquè l´actor més convincent és qui creu que la seva actuació és vertadera. (...)

... entre els ésser humans l´altruisme tou ha arribat a extrems complicats. La reciprocitat entre individus remotament emparentats o no emparentats del tot és la clau de la societat humana. La perfecció del contracte social ha trencat les antigues limitacions vertebrades imposades per una rígida selecció de parentesc. Mitjançant la convenció de la reciprocitat, combinada amb un llenguatge flexible interminablement productiu i un do per a la classificació verbal, els éssers humans creen convenis que es recorden al llarg de molt de temps i sobre els que es poden establir cultures i civilitzacions.

Edward O. Wilson, Sobre la naturaleza humana, Círculo de Lectores, Barna 1997