compassió

1. També Schopenhauer pensa en una cosa que té a veure amb l´autonomia. Qui actua per compassió, actua així perquè ell mateix ho sent i ho vol. En el seu diàleg amb el fill, els pares podrien enfocar la seva atenció sobre la seva capacitat de compassió i d´identificació amb altres, i aquest altruisme que es basa en el sentiment podria fins i tot aparèixer com a més genuí. Tanmateix, la compassió no és un tret universal i és una disposició que en general és activada només envers certes persones (i animals); a més hi ha virtuts morals que apareixen com importants des del punt de vista de l´interès propi, com la confiança i la justícia, que no es poden entendre a partir d´aquesta motivació. El problema més gran amb la moral de compassió, emperò, és un cop més el de l´obligació. La moral de la compassió emfatitza una forma d´altruisme que queda des del principi fora de l´àmbit de les obligacions. 2. El que la moral de compassió rebutja és l´indirecte i la manca d´espontaneïtat de l´altruisme normatiu. El que la moral de compassió proposa no és altre enteniment del normatiu sinó que rebutja el normatiu com a tal sembla llavors més correcte no anomenar-la moral, sinó una ètica. 3. Problemes d´una moral basada en l´espontaneïtat: Primer, pot ser que en els sentiments espontanis d´un individu envers els altres prevalgui el goig de la crueltat sobre la compassió. Segon, hi ha regions importants de la moral, com aquelles de les virtuts de la justícia i de la confiança, en les que la compassió pot conduir a l´error. Tercer, i aquest és el punt més important, al sentiment li manca l´aspecte d´universalitat de manera que a partir d´ell per si sol no pot sorgir res de normatiu. En conseqüència, la compassió no pot substituir l´interès propi com a base de la moral. Una moral no-heterònoma només pot ser generada en virtut de l´interès propi. Tanmateix, crec que ens podem adonar que una moral d´autonomia compartida pot i potser ha d´incorporar el motiu de la compassió. 4. L´interès de l´espectador és simplement que els altres actuïn moralment, per això apreciem els que actuen bé. I em sembla que això condueix a elogiar també tota acció altruista feta per compassió. Crec que això explica per què diem d´una persona de manera emfàtica que és una bona persona quan no actua simplement per motius morals, sinó també per compassió i simpatia. Així que ser compassiu i fomentar la pròpia capacitat envers una compassió activa arriba a ser considerat com una virtut moral. 5. La raó per la qual la compassió com a tal no podia servir com a base de la moral fou la manca d´universalitat de la compassió natural. Però tan bon punt la compassió és incorporada a la moral, arriba a tenir el caràcter d´un sentiment generalitzat. 6. La moral que es genera en virtut de l´interès propi té una tendència cap a voler limitar l´àmbit de la societat moral. Però tan bon punt que la idea d´una compassió generalitzada entra en la moral, aquesta s´estendrà a tots els éssers humans i també a tots els altres éssers capaços de sofriment.

Ernst Tugendhat, El problema de la moral autònoma. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008