compatibilisme 1

1.Mentre que l´incompatibilisme conté una tesi dogmàtica, el característic del compatibilisme és que només nega la tesi incompatibilista, no sosté alhora una tesi positiva. La raó per sostenir una posició compatibilista no és un dogmatisme, sinó que l´únic que es pot pensar en el món objectiu que estigui fora de la connexió causal seria l´atzar. 2. El compatibilisme, si se l´entén bé, afirma que la voluntat lliure no implica el determinisme ni el contrari. Fent servir la metàfora de la corda amb el nus, podem deixar obert si el que passa dins el nus és reduïble a connexions causals o no: per a l´estructura de la voluntat lliure res no depèn d´aquesta alternativa, que d´ambdós costats és producte d´una mirada inadequada per pressuposar un llenguatge objectiu. 3. El que fa a l´incomptatibilisme tan inatractiu és que intenta pensar una cosa dintre del món objectiu que no és ni una cosa ni l´altra, ni causalitat ni atzar. Mentre que el compatibilisme només ha de reconèixer la dificultat que el llenguatge en què experimentem l´actuar des de dintre no sembla poder ser traduït al llenguatge causal, l´incompatibilisme és l´intent de donar-li a la perspectiva interior un fonament objectiu que no sembla tenir sentit. 4. En un retret es combinen dues coses: que es considera que una cosa és dolenta i que es diu això a l´agent d´una manera que pressuposa que hauria pogut actuar millor, i això correspon exactament al fenomen de la llibertat de la voluntat. Qui pensa que el compatibilisme no permet veure- ho així suposa que el segon d´aquests dos factors -que la persona podria haver pogut actuar millor- contradiu el determinisme. Suposadament la connexió casual impedeix que la persona pogués haver actuat d´una altra manera. Vam veure que la connexió causal no determina directament l´acció (és a dir, independentment de mi); la responsabilitat és meva, però això pot estar alhora causalment determinat. El que vaig anomenar la detenció del corrent causal és realment el seu desplaçament a l´interior de mi. El determinisme ben entès no condueix a dubtar que la persona realment estava en un espai obert i per tant realment podria haver actuat millor.

Ernst Tugendhat, Libre albedrío y determinismo. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008