Tria de plaers.

Hume ja ressaltà (en el Treatise) que les persones tendeixen a encegar-se pels objectes presents oblidant els distants. Només el present produeix plaer, no la memòria del passat ni el desig del futur, la gratificació del qual és més imaginària que real. Heus ací la primacia lògica del curt sobre el llarg termini. Per això l´elecció racional sempre haurà d´anteposar la primacia del plaer present sobre la promesa de l´(hipotètic) plaer futur, fora que es compleixin dues condicions. Primera, el futur plaer promès haurà de ser més gran o millor (en quantitat o qualitat) que l´actual plaer present (incentiu de guany sense el que mai no es podria racionalment sacrificar). I segona, ha d´haver prou garanties de certesa (a la llum de l´experiència retrospectiva) sobre que, en efecte, aquesta promesa de guanys més grans o millors es complirà, en lloc de resultar defraudada. Només així (la disposició de la qual està molt desigualment repartida, segons quina sigui la posició social que s´ocupi) semblen comparativament equiparables els plaers futurs i presents.

Enrique Gil Calvo, Homo Faustus. Los placeres, edición de Enrique Gil Calvo, Tusquets, Barna 1992