Caritat o justícia.
Sens dubte hi ha en el món milers de dones molt més heroiques que Teresa de Calcuta. He conegut algunes en el camp de refugiats de Benako, en Tanzània, on la humanitat limita ja directament amb l´infern. Allí he vist a moltes infermeres i molt metges laics i progressistes dedicats a apaivagar la misèria sense esperança alguna d´anar al cel per aquest treball. Quan una persona no creu en Déu es dóna als altres sense esperar res a canvi, ni tan sols la pròpia salvació, la seva actitud assoleix una misteriosa puresa. Hi ha altres monges extraordinàries que porten també la seva generositat fins a límits insospitats, però el seu treball es deu a la caritat, i aquesta virtut parteix del fet que el dolor i la pobresa són irremeiables. Fins i tot es pot afirmar que la caritat serveix per justificar la injustícia. (...) Quan (en el cas de Teresa de Calcuta) algú deu la seva glòria a la misèria humana tal vegada en el seu inconscient està desitjant que la misèria no acabi perquè aquesta glòria es perpetuï. La caritat necessita pobres. La justícia els redimeix i al mateix temps fa innecessaris els misericordiosos.
Manuel Vicent, Calcuta, El País, 14/09/1997
Comentaris