Hume, naturalesa i filosofia.


Les investigacions teòriques de Hume revelen que "la necessitat és quelcom que existeix en la ment, no en els objectes", que "és una falsa opinió la que afirma que alguns dels nostres objectes, o percepcions, són idènticament els mateixos després d´una interrupció", que "en la ment no hi ha pròpiament cap simplicitat en un moment concret, ni identitat en moments diferents", i que "el vici i la virtut no són qualitats dels objectes, sinó percepcions en la ment". Ha de considerar llavors que les seves pròpies creences fonamentals, i no només les dels altres, no són més que "ficcions" o il.lusions" produïdes d´una forma molt complexa.

Encara així, en si mateix, podria no ser totalment decebedor. Si el coneixement donés poder, llavors la plena consciència que les pròpies creences estan malament fonamentades o són clarament errònies podria considerar-se un alliberament. Hom podria finalment treure´s de sobre els vells hàbits i creure i viure en conformitat amb les noves i més pregones percepcions del món. Però aquesta resposta optimista està lluny de l´abast de Hume. La seva teoria de l´home explica que aquestes creences fonamentals són el resultat inevitable i ineludible de la interacció de la naturalesa i l´experiència humanes. Suposar que poguessin ser eliminades a la llum de descobriments teòrics, per raonables que aquests fossin, significaria abandonar el nucli mateix de la teoria humeana sobre els papers relatius de la "raó" i la "passió" o la "imaginació" en la vida humana. Segons aquesta teoria, per a l´home no hi ha cap problema pràctic, cap possibilitat de portar a terme una deliberació eficaç, respecte a l´"acceptació" o el "rebuig" dels seus més fonamentals creences i reaccions. "La naturalesa no ha deixar això a la seva elecció, pensant sens dubte que és un assumpte massa important per confiar-lo a nostres incerts raonaments i especulacions". La superioritat de la naturalesa -de la imaginació o la passió- sobre la raó, és el punt clau subjacent de la teoria naturalista, no cartesiana, de Hume.

Barry Stroud, Hume, Universidad Nacional Autónoma de México, Méxica D. F. 1986
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-realitat-externa

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació