Tardors àrabs.
N'hi ha que es comencen a preguntar si les primaveres àrabs estan derivant cap a sòrdides tardors. En tot procés de canvi polític, després dels moments d'exaltació i entusiasme el principi de realitat entra en escena i porta notícies que confirmen que el final feliç no existeix. Crec que en el procés d'evolució dels països àrabs cap a la democràcia és inevitable que una fase de la transició passi pel protagonisme dels partits islàmics. Almenys aquesta és la idea que m'emporto de la reunió de l'Acadèmia de la Llatinitat a Tunis.
Els partits islàmics van a les eleccions en millors condicions que els
altres. En uns països segrestats per oligarquies despòtiques hi ha desconfiança
natural en la política, però els partits islàmics no han governat, vénen del
carrer; mentre els governants s'enriquien a costa de tots, els partits islàmics
es dedicaven a fer beneficència, a ajudar el poble en les seves dificultats;
enfront d'uns partits democràtics tot just creats i sense experiència ni
implantació, els partits islàmics tenen una extensa trama, consolidada des de fa
molts anys, amb les mesquites com a centre de difusió i propaganda i amb un
sistema clientelar molt sòlid; en unes societats que viuen amb un cert
desconcert uns processos de canvis molt profunds, els partits islàmics aporten
elements de confiança identitària a la població. He sentit qui es lamentava que
a Tunis el poble que ha anat a votar fos tan diferent del poble que va fer la
revolució - pacífica, ciutadana i exemplar-. Realment és trist. S'ha quedat
molta gent a casa, més de la meitat dels electors. Els partits democràtics han
de millorar i treballar molt perquè la fase de preeminència del partit islàmic
sigui només un breu període en el procés de transició. Ho deia Shlomo Benami no fa gaires dies a Barcelona: el paradigma polític d'incorporació dels islamistes de fet el van inaugurar els palestins. Només hi ha dues opcions: aconseguir integrar-los al sistema polític o la guerra civil. Algèria està en el record de tots, per no repetir errors tràgics.
Josep Ramoneda, Transicions àrabs, Ara, 04/12/2011
Comentaris