Ús i abús dels avis.
 |
| by Durero |
D'entrada, fer ús dels avis en la criança
dels fills és positiu. Les figures de l'àvia i l'avi són importants i, alhora,
enriquidores per a l'educació dels fills. La síntesi entre l'experiència, la
distància generacional, la permissivitat i l'excepcionalitat acostuma a generar
admiració als néts, que idolatren els seus avis, de qui aprenen una altra manera
de veure i viure el món. A més, la disponibilitat temporal dels avis jubilats és
superior i permet resoldre els imprevistos quotidians dels pares. Els virus
inesperats que arriben a les set del matí d'un dilluns qualsevol sovint troben
refugi a casa dels avis. I la cura esporàdica dels néts també és útil als avis
en la mesura que representen una injecció de vitalitat i energia en un moment en
què els anys poden començar a passar factura.
Però els bons usos dels avis en ocasions es converteixen en abusos. Tal com
s'explica en l'estudi citat, la classe social marca la diferència entre els avis
que disfruten i gaudeixen dels néts i els que se senten utilitzats pels seus
fills. Les famílies amb escassos recursos econòmics tenen menys possibilitats de
contractar serveis (escoles bressol, cangurs, casals...) per atendre la cura
dels fills. L'opció dels avis emergeix com una alternativa volguda: la confiança
en la família supera el servei professional. Les possibilitats materials es fan
coincidir amb les expectatives. Els avis es converteixen en els principals
cuidadors dels néts perquè són els que més hores hi passen.
És obvi que les famílies amb menys recursos econòmics tenen menys opcions per
contractar serveis que es facin càrrec dels fills mentre els pares treballen.
Però, a més, també cal tenir present que les famílies amb menys recursos solen
tenir feines més precàries en què la flexibilitat temporal és la norma. Quan es
comença a treballar a les cinc del matí en el servei de neteja d'una gran
empresa, deixar els fills a dormir a casa dels avis durant els dies feiners és
l'única opció realista. Els avis esdevenen norma i no excepció. Aleshores ja no
es pot donar xocolata cada dia per berenar o saltar-se la banyera perquè
s'allarga l'estona de jugar al parc.
Un dels problemes d'aquest abúsés que els
pares deleguen responsabilitats sense transferir competències. Abusar del temps
dels avis sense donar-los poder educatiu limita injustament el marge de maniobra
en la cura dels néts. Molts avis i àvies són, paradoxalment, els adults que més
hores passen amb les criatures i els que menys capacitat de decisió tenen sobre
la seva educació. Si compartir i cedir poder en l'educació dels fills no és
fàcil entre els gèneres, encara ho és menys entre les generacions.
Les conseqüències de l'abús afecten sobretot les àvies que allarguen el seu
rol de cuidadores en un context en què es posa en dubte el seu criteri i
expertesa com a cuidadores. Tal com apunta l'estudi, els avis han començat a
fer-se càrrec dels néts amb més freqüència però les àvies són les que passen més
temps amb les criatures. Les hores i no la freqüència és el que marca la
diferència entre l'ús i l'abús dels avis. La utilitat de l'opció flexible dels
avis esdevé abús amb la responsabilitat rígida de les àvies.
En qualsevol cas, els usos i els abusos dels avis superen el pla individual i
posen en relleu la debilitat del sistema de benestar propi d'un context
mediterrani en què la família cobreix els buits de l'Estat. La família utilitza
els avis i l'Estat n'abusa. Les estratègies familiars es defineixen segons els
recursos disponibles. A l'escassetat de la xarxa pública de serveis si suma la
falsa consciència que com la família no hi ha res. No és casualitat la defensa
aferrissada del valor família per part de les forces polítiques conservadores.
No és casualitat que el govern actual tingui una conselleria anomenada Benestar
Social i Família.
Sara Moreno, La família: un servei públic?, Ara, 13/12/2011
Comentaris