L'obsessió de ser el primer de la classe.
 |
| Andreu Mas-Colell |
La gent se sent insegura per moltes raons: la feina, la malaltia, la
injustícia, l'abús de poder, els problemes de l'entorn, la manca de
reconeixement. Precisament, el reconeixement és la base de la confiança. Com diu
Avishai Margalit, una societat civilitzada és aquella en què els ciutadans no
s'humilien entre ells, però una societat decent és aquella en què les
institucions no humilien els ciutadans.
Les enquestes d'opinió son un indicador de les pors de la ciutadania. Com és
natural, fa molt temps que l'atur és la preocupació principal de la ciutadania,
perquè tothom veu l'abisme al darrere d'aquesta porta. Ara el CEO ens diu que la
sanitat, que feia temps que no era una preocupació principal dels catalans, ha
saltat al tercer lloc de les inquietuds ciutadanes. Es molt més significatiu que
el fet que el Govern suspengui per primera vegada. En temps de crisis les
majories polítiques i les majories socials no sempre coincideixen.
¿Quina és la funció d'un govern: crear seguretat o generar incertesa? Quan un
conseller d'Economia diu "No tenim diners", què fa? La legítima reivindicació
dels diners que deu el govern espanyol no es pot fer a costa de la incertesa de
milers de funcionaris. I més tractant-se d'un govern que tots sabem que no anirà
mai a forçar les coses, que sempre mirarà el semàfor abans de travessar el
carrer. La sobtada preocupació dels ciutadans per la sanitat s'explica perquè
les retallades s'han fet malament: han creat inseguretat. La política és l'art
d'actuar amb les persones. A vegades, l'obsessió per ser el primer de la classe
en austeritat impedeix veure la imatge de les persones que hi ha al darrere de
cada retallada. Potser les maneres de fer d'un conseller d'Economia poc polític
estan contaminant la imatge de tot un govern.
Josep Ramoneda, Inseguretat, Ara, 25/12/2011
Comentaris