Fer de la política una ciència (Popper).

Tothom pateix d’una debilitat poc científica: el voler tenir sempre la raó; i aquesta debilitat semblar estar particularment estesa entre els polítics, tant professionals com aficionats. Però l’única forma d’aplicar a la política una cosa semblant a un mètode científic és la de donar per fet que no pot haver una acció política que no tingui inconvenients, que no tingui conseqüències indesitjables. Estar a l’ aguait davant aquestes equivocacions, analitzar-les i aprendre d’elles, això és el que tant un polític científic com un estudiós de la ciència política han de fer. L’aplicació del mètode polític a la política significa que el gran art de convèncer-nos que no hem comès cap equivocació, d’ignorar-les, d’amagar-les, de fer recaure sobre altres la responsabilitat, queda substituït per l’art més gran d’acceptar la responsabilitat, d’intentar aprendre d’elles i d’aplicar aquest coneixement de tal forma que en el futur puguem evitar-les.

Karl Popper, La miseria del historicismo, Alianza editorial, Madrid, tercera edición 1984