La idea de la ment com a receptacle buit.

Una idea que s´ha anat mantenint des de l´època dels filòsofs grecs fins quasi els nostres dies és la següent: l´infant en nàixer és com un receptacle buit, en el qual no hi ha res escrit (...) Segons aquesta idea, el cervell seria com la cera en la qual s´anirien gravant, amb els estímuls provinents de l´entorn, diverses impressions que després es conservarien gràcies a la memòria. 

Locke, al segle XVII, fou qui propagà aquesta mateixa opinió: quan l´ésser humà neix no porta en la ment o l’intel·lecte res genèticament determinant, pel que fa a continguts de memòria o capacitats cognitives, sinó que tot ha d´adquirir-se al llarg de la vida.

Francisco J. Rubia, El cerebro nos engaña, Temas de Hoy, Madrid 2007