El futur de les neurotècniques.

Una de les coses que fa que avui en dia la ciència sigui tan apassionant és que constantment està escurçant distàncies amb la ciència ficció. Per molt fantàstica que sigui la idea que se li pugui acudir a un escriptor, sovint ja s'han fet les primeres passes per poder convertir-la en realitat en un futur relativament proper. A vegades sembla que l'únic límit que tinguem els humans hagi de ser la nostra imaginació. Pensava en això la setmana passada quan, fullejant la revista Science, vaig ensopegar amb un article que semblava tret d'un recull de contes de Philip K. Dick. Uns científics de la Northwestern University, a Chicago, hi explicaven que havien aconseguit incrementar les funcions d'una zona del cervell anomenada hipocamp fent servir només uns impulsos electromagnètics lleus. Dit d'una altra manera: amb un simple imant, havien augmentat les capacitats de la memòria d'un grup de voluntaris.

La tècnica que havien fet servir no és nova. Es diu Estimulació Magnètica Transcranial (TMS, per les seves sigles en anglès) i es basa a posar sobre el crani uns imants que poden enviar polsos a àrees molt concretes del cervell, encara que estiguin lluny de la superfície. En aquest cas, la zona escollida era l'hipocamp, que fa temps que se sap que està relacionada amb com creem i conservem records. Durant vint minuts diaris, setze persones sanes van rebre una successió ràpida d'ones electromagnètiques dirigides a aquest punt. Cinc dies després de seguir el tractament, se'ls van fer unes proves de memòria. Llavors van veure que els resultats eren un 25% millor que els dels tests als quals se'ls havia sotmès abans de començar l'experiment. A més, usant aparells de ressonància magnètica van observar que després de l'estimulació havia augmentat notablement la comunicació entre l'hipocamp i el còrtex parietal, una altra àrea del cervell que participa en els processos de memòria.

Aquest treball és una prova concloent que podem manipular el cervell humà amb procediments relativament senzills, millorant fins i tot d'aquesta manera les xarxes biològiques de transmissió d'informació. Queden encara moltes preguntes per respondre, és clar. Per exemple, no sabem quan duren els canvis que provoca la TMS, ni tampoc entenem encara per què les ones electromagnètiques augmenten l'activitat neuronal d'una manera tan clara. Tot i això, aquesta tecnologia ja s'ha provat amb un cert èxit per tractar malalties tan diverses com la migranya o la depressió, i qui sap per a què més servirà.

Utilitzant tècniques considerablement més invasives, per exemple activant neurones específiques amb impulsos lumínics, s'han aconseguit fites encara més espectaculars. Per exemple, l'any passat uns científics del Massachusetts Institute of Technology vanimplantar un record fals al cervell d'un ratolí, fins al punt que l'animal creia que havia rebut un xoc elèctric en una gàbia quan en realitat això havia succeït en un lloc completament diferent. El mateix grup ha publicat un nou estudi a Nature fa només uns dies on demostra que també poden fer el contrari: eliminar un record traumàtic del cervell del ratolí i substituir-lo per una emoció positiva. Cal tenir present que aquests animals estan modificats genèticament perquè el seu cervell respongui a la llum (una tècnica que s'anomena optogenètica), cosa que fa que el sistema no es pugui aplicar directament en humans. Encara estem lluny, doncs, de poder adquirir records falsos d'unes vacances a Mart, com volia el protagonista de Desafiament total, però sembla que no és un somni impossible.

Aquests resultats ens fan adonar que un òrgan tan complex i poderós com el cervell, que ­determina com som i ens atorga les capacitats de poder crear i ­sentir, no deixa de ser un conjunt de cèl·lules i substàncies químiques que, amb els coneixements que tenim actualment a l'abast, ja podem manipular d'alguna manera. I això tot just acaba de començar. Potser algun dia trobarem realment la forma de jugar amb els records. O tindrem màquines d'estimulació cerebral que ens permetran activar certes àrees per poder fer millor algunes tasques. Qui sap si així podrem alterar l'impacte de les experiències que defineixen la nostra personalitat o fins i tot modificar els paràmetres del que anomenem intel·ligència.

Aquestes podrien ser eines per fer algun dia un salt quàntic, evolutivament parlant, però com la manipulació genètica, que de moment està prohibida en humans, els dilemes ètics i els perills que genera són tan grans que potser no ens en podrem beneficiar mai. Si més no, el que sí que aconseguirem amb tot això és entendre millor com ens funciona el cervell, que ja serà un avenç prou espectacular. 

Salvador Macip, Entendre i manipular el cervell, el periodico.cat, 06/09/2014