La societat i el subjecte de rendiment (idees)
Els projectes, les iniciatives i la motivació
substitueixen la prohibició, el manament i la llei (de la societat
disciplinària anterior).
A l’inconscient
social li és inherent l’afany de maximitzar la producció.
La positivitat del poder és molt més eficient que la
negativitat del deure.
El subjecte de rendiment és més ràpid i més productiu que
el de l’obediència.
Tanmateix, el poder no anul·la el deure. El subjecte de
rendiment continua disciplinat. No hi ha ruptura entre el deure i el poder,
sinó una continuïtat.
La depressió és el producte de la pressió pel rendiment (fruit
de la violència sistèmica inherent a
la societat del rendiment).
L’home depressiu és aquell animal laborans que s’explota a si mateix, voluntàriament, sense
coacció externa.
La depressió apareix quan el subjecte de rendiment ja no
pot poder més.
La depressió consisteix en “un cansament del crear i del
poder fer”. El crit de l’individu depressiu, “Res no és possible”, només pot
manifestar-se dins d’una societat que creu que “Res no és impossible”.
No-poder-poder-més condueix a un destructiu rebuig de si
mateix i a l’autoagressió.
El subjecte de rendiment es troba en guerra amb si mateix
i el depressiu és el discapacitat d’aquesta guerra interioritzada.
La depressió és la malaltia d’una societat que pateix
sota l’excés de positivitat.
El subjecte de rendiment és un nou tipus d’home, indefens
i desprotegit davant de l’excés de positivitat.
Byung-Chul Han, La
sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012
Comentaris