Rendiment i dopatge.

La societat del cansament (pàgs. 41-46).

La societat del rendiment, com a ssocietat activa, està convertint-se en una societat de dopatge.

El dopatge en certa manera fa possible un rendiment sense rendiment.

Mentrestant, fins i tot científics seriosos, argumenten que és pràcticament una irresponsabilitat no fer ús d’aquestes substàncies.

Ara no només és el cos, sinó l’ésser humà en el seu conjunt qui es converteix en una “màquina de rendiment”, l’objectiu de la qual és el funcionament sense alteracions i la maximització del rendiment.

El dopatge només és una conseqüència d’aquest desenvolupament, en el que la vitalitat mateixa es redueix a la simple funció i al rendiments vitals.

L’excés de rendiment provoca un infart de l’ànima.

Byung-Chul Han, La sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"