Cap a una societat del cansament (Byung-Chul Han)

La societat del cansament (pàgs. 41-46).

Peter Handke

El cansament de la societat de rendiment és un cansament solitari, que aïlla i divideix (un cansament que separa).

És un cansament violent, perquè destrueix tota comunitat, tota proximitat, fins i tot el mateix llenguatge.

Peter Handke en Assaig sobre el cansament contraposa al cansament de la societat del rendiment el cansament eloqüent, capaç de mirar i reconciliar el cansament sense paraules, sense mirada i que divideix.

Quan el Jo es frena, la gravetat de l’Ésser es desplaça del Jo al món, mentre que el cansament del Jo solitari és un cansament sense món, que destrueix el món.

El cansament eloqüent “obre” el Jo i el converteix en quelcom “permeable” per al món. Restaura la “dualitat”, completament arruïnada pel cansament solitari del jo del rendiment. Un veu i és vist. Un toca i és tocat.

En el cansament eloqüent és possible que el Jo s’aturi i arribi tard.

L’alentiment del Jo es manifesta en un augment del món.

Aquest “cansament fonamental o eloqüent” recull totes les formes de l’existència i del ser-hi-amb que, en el transcurs de l’absolutització del ser actiu desaparegueren per totalment.

El “casament fonamental” és qualsevol cosa menys un estat d’esgotament on un se sent incapaç de fer alguna cosa.

Aquest cansament inspira. Deixa que emergeixi l’esperit.

Aquest cansament no ens diu el que hem de fer que el que hem de deixar de fer.

El cansament fonamental permet un assossegament especial, un no-fer assossegat.

No consisteix en un estat en què s’esgoten tots els sentits. En ell desperta una visibilitat especial (és un “cansament despert”).

Permet l’accés a una atenció totalment diferent, de formes lentes i duradores que se sostreuen de la hiperatenció ràpida i breu.

El cansament retorna l’admiració al món.

Aquest cansament funda una cordialitat profunda i fa possible la concepció d’una comunitat que no precisa pertinença ni parentesc.

Els homes i les coses es mostren unit per una “i” cordial.

El cansament que inspira és un cansament de la potència negativa, del “no-...”.

És un temps de pau. El cansament desarma. 



Byung-Chul Han, La sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.