Una societat sense poetes.



 

La caverna de Plató és un món narratiu. Les coses allà  no s’encadenen casualment. Més aviat segueixen una dramatúrgia o escenografia que enllaça entre si les coses o els signes d’una manera narrativa. La llum de la veritat desposseeix el món del seu caràcter narratiu. El sol aniquila l’aparença. El joc de la mímesi i metamorfosi cedeix al treball en la veritat. Plató condemna tot intent de transformació i nega fins i tot al poeta l’entrada a la seva ciutat de la veritat (República, III, 398a). També la societat de la transparència és una societat sense poetes, sense seducció i metamorfosi. És el poeta qui produeix les il·lusions escèniques, les formes aparents, els signes rituals i cerimonials i contraposa els artefactes i antifactes a l’hiperreal, als fets nus.

(“La societat de la informació”)

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"