Què cal fer amb la maternitat?

Què cal fer amb la maternitat és un dels problemes que inquieten les joves del nostre temps. Cada vegada hi ha més mitjans tecnològics per superar l'edat biològica idònia per ser mare. La preocupació de les dones per no perdre oportunitats al mercat laboral, unida als molts incentius de llibertat que avui estan a l'abast també de les dones, afortunadament, fa que es vagi posposant una decisió d'una forma una miqueta irreflexiva. Ni des del feminisme ni des de les polítiques públiques que, esporàdicament, es limiten a lamentar el descens de la natalitat, es considera que la qüestió sigui un problema que exigeixi ser abordat amb voluntat almenys d'orientar i fins i tot corregir tendències que no semblen gaire recomanables. Tampoc la bioètica, que ha fet de la reproducció assistida un dels seus temes preferits, ha dedicat gaire temps a la manera en què s'utilitzen les tècniques.

L'absència d'idees en aquest camp la van aprofitar no fa gaire dues empreses tecnològiques capdavanteres, Apple i Facebook, amb una proposta xocant: oferien a les treballadores la possibilitat de finançar-los la congelació dels òvuls amb la finalitat que poguessin dedicar els anys fèrtils –al seu judici, els més productius– a treballar per a l'empresa. Diguem de pas que aquesta mesura, oferta per ambdues companyies com un benefici per a les seves empleades i les seves famílies, la recomanen aquí també els centres que es dediquen a la reproducció assistida com la fórmula per aconseguir més èxit i seguretat en les tècniques reproductives.

Gairebé simultàniament, una altra notícia retia compte d'un exabrupte del president de Turquia que es dirigia a les dones del seu país amb el missatge que el seu lloc natural era a casa i no competint al mercat de treball. En realitat, no són dos punts de vista oposats, sinó dues “solucions” a una cosa que només es vol veure com un problema que cal esquivar. Mariano Barbacid ho comentava en una entrevista també recent fent notar l'escassetat de dones en l'àmbit científic: “Si la natalitat no els tallés les ales, hi hauria tantes dones científiques com homes”. Elles volen ocupar-se més dels fills que ells, cosa que potser les porta a no optar per carreres que encara són percebudes com a molt masculines. Per una raó o per una altra, les carreres tècniques són les que tenen més dèficit de dones.

El que cal posar en relleu és que el missatge no canvia. Es continua entenent que el destí o la voluntat de ser mare és incompatible amb escalar els esglaons de qualsevol professió i per a la qual una s'ha preparat. Això és el que l'entorn posa de manifest, amb formes més masclistes o més sofisticades. Dit d'una altra manera, el mercat laboral no està disposat a fer-se càrrec de les interrupcions a la feina per causa de la maternitat sense exigir res a canvi. Si ser mare és una opció més, les dones hauran de decidir què prefereixen: ser bones professionals o tenir fills.

Com passa amb gairebé tots els estils de vida, tenen a veure tant amb la voluntat de les persones per escollir entre diverses formes de viure, com amb el reconeixement social que tenen les diferents opcions de vida. Una de les tasques pendents de l'emancipació de la dona és donar a la funció reproductiva el valor que es mereix. Les societats que han començat a fer-ho –a Europa, com sempre, els països nòrdics– han aconseguit nivells de natalitat raonables, no donant premis a les famílies nombroses com feia Franco, sinó reconeixent efectivament el valor de la maternitat. Això consisteix, abans de res, a atorgar permisos per ser mare (o pare, si així es prefereix o convé) més llargs que la misèria de quatre mesos que les mares tenen en aquests pagaments, a més de guarderies a l'abast de totes les butxaques. No són privilegis, són maneres de fer entendre que la maternitat té un valor no només per a les dones, sinó per a la societat en general.

No és estrany que, des d'aquesta perspectiva, les dones siguin les més castigades per l'atur. Tampoc ho és que la feina a temps parcial es pensi sobretot per a elles i no per al conjunt dels treballadors que, si treballessin menys hores, podrien repartir-se millor altres tasques. Acaba de ser nomenada fiscal general de l'Estat una dona. El sostre de cristall ha començat a trencar-se. Però hi ha un altre sostre menys cristal·lí: el que impedeix a les candidates en situacions professionals intermèdies conciliar la vida familiar i la laboral.

Ara que s'acosten eleccions de tot tipus, i que, gràcies a l'ascens de Podem, els partits que es diuen d'esquerres competeixen per proposar beneficis socials amb vista al bé comú, aquí tenen un filó per explotar. Si no ho fan, serà aquesta abstracció a la qual anomenem mercat la que farà propostes que coincideixin amb els seus interessos particulars. O rebrotaran actituds masclistes que convencin les dones que els seus deures són on secularment van ser.

Victoria Camps, La maternitat, un obstacle, El País, 23/12/2014