Transparència contra il.luminació metafísica (Byung-Chul Han)





La metàfora de la llum, des de l’antiguitat, a través de l’Edat Mitjana fins a la Il·lustració, domina el discurs filosòfic i teològic, mostra una referència forta. La llum brolla d’una font o d’un origen. És el mitjà de les instàncies que obliguen, prometen o prohibeixen, com Déu o la raó. Així, desenvolupa una negativitat, que actua de forma polaritzant, engendra oposicions . La llum i les ombres es pertanyen mútuament. Am b el bé apareix a l’hora el mal. La llum de la raó i la foscor de l’irracional, o d’allò tan sols sensible, es produeixen l’una a l’altra.

En contraposició al món de la veritat de Plató, a l’actual societat de la transparència li manca aquella llum divina que implica una tensió metafísica. La transparència manca de transcendència. La societat de la transparència és diàfana sense llum. No és il·luminada per aquella llum que brolla d’una font transcendent. La transparència no sorgeix a través d’una font de llum. El mitjà de la transparència no és cap llum, és més aviat una irradiació sense llum, que, en lloc d’aclarir ho penetra tot i el fa transparent. En contraposició a la llum, és penetrant i travessa. Actua, a més, homogeneïtzant i anivellant, mentre que la llum metafísica engendra jerarquies i distincions, i amb allò crea ordres i orientacions.

(“La societat de la informació”)

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.