Transparència unilateral i societat disciplinària (Byung-Chul Han).

 

El panòptic de Bentham és una manifestació de la societat disciplinària. Al control panòptic se sotmeten les presons, les fàbriques, els manicomis, els hospitals, les escoles, que són institucions típiques de la societat disciplinària. Les cel·les disposades en cercle al voltant de la torre de control estan estrictament aïllades entre si, ja que d’aquesta manera els ocupants no poden comunicar-se els uns amb els altres. I els murs de separació serveixen perquè tampoc puguin veure’s entre ells. Amb l’objectiu de millorar-los, diu Bentham, són exposats a la solitud. La mirada del vigilant arriba a qualsevol angle de la cel·la, mentre que ell mateix roman invisible per als vigilats. (...) Amb l’ajut d’una tècnica refinada s’aconsegueix la il·lusió d’una vigilància permanent. La transparència només apareix aquí de forma unilateral. Aquesta és la naturalesa de la seva perspectiva, que constitueix l’estructura de poder i domini.

El projecte de Bentham té una motivació sobretot moral o biopolítica. El primer efecte que pot esperar-se del control panòptic és, segons Bentham, “la reforma dels costums” (prefaci, Panopticon). Com a efectes ulteriors esmenta: “la salut preservada”, “la instrucció difosa”, o bé “els nus gordià de les lleis dels pobres (que no està tallat, sinó deslligat”.

(“La societat del control”)

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013