El Sistema 1 i el Sistema 2 de pensar, segons David Kahneman.
 |
| David Kahneman |
El Sistema 1 està
passant contínuament informació i impulsos al Sistema 2. Si les informacions
són acceptades pel Sistema 2, es tornen intuïcions; si als impulsos els dóna
curs el Sistema 2, es transformen en accions voluntàries. Un i un altre cop
haurem de recordar que el Sistema 1 no pot ser identificat sense més amb les
emocions i els impulsos, sinó que realitza també tasques intel·lectuals (que,
per descomptat, necessiten del concurs de les emocions per dur-les a terme).
Les intuïcions són productes intel·lectuals del Sistema 1.
En general, ambdós
sistemes treballen en bona harmonia, seguint una mena de divisió del treball intel·lectual.
El Sistema 2 té certa capacitat per influir en el Sistema 1 (creant
deliberadament hàbits o rutines mentals), i aquest últim té una capacitat
encara més gran d’afectar al Sistema 2 enviant-li suggestions; i és a l’anàlisi
d’aquestes suggestions (de vegades novies i desorientadores) al que consagra Kahneman la major par del seu llibre (Pensar rápido, pensar despacio).
Això no obstant,
estar el Sistema 2 en estat de repòs la major part del temps, malgrat ser
peresós, lent, i de no treballar ni molt menys tant com el Sistema 1, el cert
és que quan pensem en nosaltres mateixos no podem deixar d’identificar-nos (enganyosament)
amb el Sistema 2, amb el jo conscient i racional (que té creences, efectua
eleccions i pensa deliberadament), tot i que suposi una porció ínfima de la
nostra vida mental. Els economistes (neoclàssics) sobrevaloren encara més si és
possible la importància del Sistema 2 i el doten de facultats de còmput,
atenció i memòria per complet inversemblants. Però Kahneman té clar que les persones que ha conegut en els seus
experiments i en la vida real són humans, no “econs”, per utilitzar la
terminologia encunyada pel seu amic i economista Richard Thaler. Els “econs” (els suposats exemplars del
fantasmagòric Homo oeconomicus) només
tindrien un Sistema 2 i deambularien pel món mancats del Sistema 1, producte de
la història evolutiva. Els “econs” disposarien d’un cervell platònic, donat per
complet i d’una vegada per totes al marge de la història de l’espècie i de les
empremtes que aquesta història hagi deixat en el cervell, un cervell descarnat,
aliè al cos i a les vicissituds evolutives concretes pel que aquest ha passat.
Els humans (exemplars d’Homo sapiens)
compten amb un Sistema 1 (ràpid i eficient en molts casos, però també ple de
biaixos) i un Sistema 2 moltes vegades negligent a l’hora de desmuntar-los.
Juan Antonio Rivera, Menos que racionales, Claves de razón
práctica, noviembre/diciembre 2013, nº 231
Comentaris