El doctrinari Wert contra la filosofia.

LLEGIR I ESCRIURE. Sumar i restar. A partir d'aquí, tot és possible. I a partir d'aquí comencen els desacords: amb aquestes eines, què han d'aprendre els alumnes al llarg de la seva vida escolar? Ara mateix, la Lomce del senyor Wert vol fer un pas més en la marginació de la filosofia, que fins ara havia resistit millor que les ja quasi mortes llengües mortes. No és un problema de nostàlgia. Si hi ha una assignatura que ajudi a dubtar, i per tant a pensar, és la filosofia. I la literatura, esclar. I la història... (Parèntesi: els Wert de torn salven la història perquè tan sols són capaços d'entendre-la com a mètode d'adoctrinament.) Com sap qualsevol mestre, els millors estudiants, els que motiven més els mateixos professors, no són necessàriament els més obedients i crèduls, sinó els més crítics. Només amb coneixements instrumentals, directament encaminats a objectius pràctics, farem bons treballadors, però no és segur que també fem ciutadans compromesos, actius, amb idees pròpies i iniciativa. Si voleu, digueu-los emprenedors. 

Ja fa temps que es va detectar el book dropping, la tendència a partir dels 12 anys, i de forma creixent amb l'edat, a deixar de llegir llibres. La pregunta subliminar que hi ha darrere aquest abandonament és: "De què serveix llegir? ¿Si llegeixo filosofia, literatura o història, trobaré una feina millor?" Cal molta filosofia per combatre aquest simplisme adolescent, almenys tanta com per combatre la inconsistència i la pruïja adoctrinadora de l'ínclit ministre d'Educació i Cultura. 

Ignasi Aragay, Costa molt agafar-se Wert amb filosofia, Ara, 22/11/2013