La condició cosmopolita.
Michel Agier |
Davant de l'estrany absolut (la figura del negre en el racisme
europeu, al qual se li nega tot tipus de reconeixement), el subjecte altre
ve de l'exterior de la nostra identitat, ens obliga a repensar-lo a
ell, a repensar-nos a nosaltres mateixos, a repensar el món. És en
aquesta relació que es juga el futur de la condició humana: ni
globalització ni multiculturalisme, "ciutat-món".
Michel Agier recorda dues dades: el 1945 hi havia 51 estats al
món, ara n'hi ha 193 reconeguts per l'ONU. Vint anys després de la
caiguda del mític Mur de Berlín, al món hi ha 18.000 km de murs
construïts o en construcció. I a partir d'aquí evoca la diferència entre
mur i frontera. El mur exclou: la identitat interior i l'enemic
exterior, l'Europa blanca i pretenciosa i els pàries que volen saltar
les tanques de Ceuta i Melilla. El mur és la guerra d'identitats que té
la seva màxima expressió en la perniciosa doctrina de les
civilitzacions. En canvi, la frontera, com a terreny de pas, com a espai
obert al trànsit, és un lloc d'incertesa, un lloc en què la imatge del
món de l'altre es fa visible, on comença la relació tu a tu, on es
creuen les primeres mirades. Les fronteres són permeables, els murs
impermeables, de la frontera al mur hi ha la diferència que separa la
relació amb l'altre de la seva negació. Qualsevol idea d'un nou
humanisme passa per la relació amb el subjecte altre .
Josep Ramoneda, Humanisme cosmopolita, Ara, 10/11/2013
Comentaris