Humanitzar és dessacralitzar.

"El mandat de Benet XVI ha estat dominat per la guerra a ultrança contra la modernitat il·lustrada, en tots els seus aspectes més rellevants", diu el filòsof Flores d'Arcais. No es podia esperar altra cosa d'un teòleg que havia fet de la funció de guardià de la fe la seva missió. Els guardians sempre hi són per separar el pur de l'impur. Benet XVI es va moure entre la proclama antirelativista del seu primer sermó i l'exigència feta en el discurs de la Universitat de Ratisbona que la fe intervingui en la política. Aquesta prèdica va ser notícia per una frase desafortunada sobre la religió musulmana. Però el vertader missatge, el que defineix el projecte Ratzinger, fou la invitació a les altres religions del llibre a compartir una tasca: intervenir en la batalla política. Déu al mig dels negocis dels homes. L'islam no n'ha dubtat mai. 

La renúncia del Papa ha estat valorada com un gest d'humanitat. Es pot humanitzar una religió? La base de la religió és el que és sagrat. El que és sagrat es allò sobre el qual no es pot parlar. L'obscurantisme embolcalla la religió. La naturalesa de la figura del papa, adornada amb insòlits atributs com la infal·libilitat, es mou a mig camí entre Déu i els homes, en un territori per definició confús: el de la intermediació amb la transcendència. Certament la decisió papal de plegar és humana tant si es fa per decisió lliure com per pressió dels altres. Però, ¿pot ser humà un papa sense que en resulti afectada la institució? Humanitzar és dessacralitzar. Quan es dessacralitzen les religions perden misteri i, per tant, poder màgic. Paradoxalment, el teòleg Ratzinger, amb el seu gest, contribueix al desencantament del catolicisme.

Josep Ramoneda, Sobre la humanitat del poder, Ara, 13/02/2012