Jordi Pigem: la disjuntiva entre la naturalesa angèlica i la naturalesa robòtica.

“La societat hipertecnològica i consumista -explica el filòsof Jordi Pigem- tendeix a ocultar un tret fonamental de la naturalesa humana: la nostra incompletesa, el fet que la persona no és completa en si mateixa, i encara menys ho és l’individu aïllat”. Per això les tradicions espirituals ensenyen “que la plenitud humana s’ha d’assolir a través d’un camí llarg i sovint ple d’obstacles” fins a arribar a la salvació (en paraules cristianes) o a l’alliberament (en termes budistes). Per al filòsof barceloní, “aquesta societat hipertecnològica no porta, òbviament, a la salvació o a l’alliberament. No hi porta perquè no hi ha mai un lloc d’arribada amb prou tecnologia i consum per no necessitar-ne més. No hi porta, tot i que un dels aspectes més seductors de la publicitat és la seva promesa de plenitud i, implícitament, de salvació”.

Pigem publica ara el llibre Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena Edicions), obra que ha rebut el 25è premi Joan Maragall, amb la intenció de sacsejar-nos, com aquell sacseig visual que rebem quan obrim les persianes a mig matí després d’haver passat estona davant l’ordinador. “Tenim l’opció d’enlairar-nos cap a l’angèlic o de davallar cap al brutal”, escriu rotund. “La disjuntiva entre l’angèlic i el brutal avui esdevé la disjuntiva entre sentir-se plenament o bé sentir-se màquina (la brutalitat s’està mecanitzant més i més). En el món modern, la naturalesa humana segueix havent d’escollir entre un model d’enlairament i un de degeneració: la disjuntiva, cada vegada més, és entre la naturalesa angèlica i la naturalesa robòtica. Dos models, el dels àngels i el dels robots, incompatibles, entre els quals cal escollir”, diu Pigem per explicar el títol del llibre.

“Si llegim pensadors importants dels anys cinquanta, seixanta i setanta -afirma Pigem-, sembla clar que la consciència de la gravetat dels reptes que afronta la humanitat era més gran aleshores que no pas avui. I no és que aquests reptes siguin menors, la majoria s’han agreujat i se n’hi han afegit d’altres. Però sembla que en comptes de créixer en consciència i responsabilitat, hem crescut en distraccions”.

El llibre recorre també a l’historiador David Noble per explicar que la tecnologia no tan sols ha desplaçat la religió, sinó que li ha pres el seu paper, “perquè hi ha una set d’espiritualitat en la fascinació per la tecnologia”. “El món digital vol emular atributs tradicionals del Déu absolut, com l’omnipresència, l’omnisciència i l’omnipotència...”, i el consumisme contemporani -com analitza el sociòleg George Ritzer, també citat per Pigem- “és un intent de reencisar el món desencisat”.

Aquesta crítica també es fa ressò de l’impacte ambiental per l’enorme quantitat de materials i energia que requereix el món hipertecnològic i com afecta la nostra experiència interior, un impacte “que queda amagat sota una enganyosa aparença de desmaterialització i d’intangibilitat”. Com recorda l’encíclica papal, “l’immens creixement tecnològic no ha estat acompanyat d’un desenvolupament de l’ésser humà en responsabilitat, valors i consciència”, afirmació que conclou el mateix Pigem de manera taxativa: “Mai com avui el món no havia tingut tanta informació i tantes possibilitats. I tanmateix, mai com avui la intel·ligència no havia estat tan a prop del deliri i la humanitat tan a prop del terricidi i del suïcidi”. I afegeix: “S’han fet moltes crides a una transformació de la consciència que ens porti a una relació més sana i ecològica amb el món i amb nosaltres mateixos. Ara ja és clar que ens cal una conversió ecològica global, com diu la mateixa encíclica. Cal que ens adonem que la natura i el cosmos són teofanies, manifestacions d’una realitat que va més enllà del que podem reduir a simples explicacions materialistes”. Per a Pigem ja no valen mitges tintes, ja no val recórrer a un cert tipus d’espiritualitat com qui es pren un analgèsic, sinó que es requereix un esforç sagrat, l’esforç en majúscules de veure’ns amb la capacitat de triar, de deixar inèrcies que ens robotitzen l’ànima i alienen, que ens anul·len com a éssers humans plens. “En la nostra situació actual, no n’hi ha prou d’afegir un vernís d’espiritualitat i valors a la visió materialista que impregna i atordeix el món contemporani. En la nostra situació sense precedents, ens toca optar entre estar al servei del paradigma tecnocràtic o estar al servei de la vida i la llum”, crida Pigem anant a l’arrel, anant al cor.

Dídac P. Lagarriga, Què triem: àngels o robots?, Ara 09/03/2017