Tots podem ser negres.
“El negre i la raça han estat dues figures centrals del discurs
euroamericà sobre l’home. ¿Hem de pensar que el desclassament d’Europa i
la seva relegació al rang d’una simple província del món significarà
l’extinció del racisme?”, es pregunta el filòsof camerunès Achille
Mbembe. I ell mateix respon: “Tota la humanitat subalterna ha esdevingut
efectivament negra”, és tractada com el Primer Món ha tractat els
negres, com a estrictes instruments, mai com a fins en si. Ho hem vist
aquest dies a Ceuta. Davant de l’intent d’un grup d’immigrants d’entrar
per mar a la ciutat, la Guàrdia Civil ha tingut tres comportaments
inacceptables: disparar pilotes de goma contra gent indefensa dins del
mar, no assistir gent en perill i retornar-los per la via ràpida al
Marroc. Així només es tracta els homes que algú ha donat a entendre que
no mereixien aquesta condició. I el govern espanyol encara no ha pres
cap decisió sobre els que van ordenar aquest disbarat, ni ningú n’ha
assumit les responsabilitats polítiques. No posseeixen res: per tant,
són invisibles. Els ciutadans que es deixen afalagar pel discurs contra
la immigració haurien de ser conscients que entre els de casa cada cop
hi ha més invisibles, és a dir, que quasi tots poden ser negres.
Josep Ramoneda, Sortida, veu, discriminació, Ara, 19/02/2914
Comentaris