Tots podem ser negres.

“El negre i la raça han estat dues figures centrals del discurs euroamericà sobre l’home. ¿Hem de pensar que el desclassament d’Europa i la seva relegació al rang d’una simple província del món significarà l’extinció del racisme?”, es pregunta el filòsof camerunès Achille Mbembe. I ell mateix respon: “Tota la humanitat subalterna ha esdevingut efectivament negra”, és tractada com el Primer Món ha tractat els negres, com a estrictes instruments, mai com a fins en si. Ho hem vist aquest dies a Ceuta. Davant de l’intent d’un grup d’immigrants d’entrar per mar a la ciutat, la Guàrdia Civil ha tingut tres comportaments inacceptables: disparar pilotes de goma contra gent indefensa dins del mar, no assistir gent en perill i retornar-los per la via ràpida al Marroc. Així només es tracta els homes que algú ha donat a entendre que no mereixien aquesta condició. I el govern espanyol encara no ha pres cap decisió sobre els que van ordenar aquest disbarat, ni ningú n’ha assumit les responsabilitats polítiques. No posseeixen res: per tant, són invisibles. Els ciutadans que es deixen afalagar pel discurs contra la immigració haurien de ser conscients que entre els de casa cada cop hi ha més invisibles, és a dir, que quasi tots poden ser negres.

Josep Ramoneda, Sortida, veu, discriminació, Ara, 19/02/2914

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació