Reflexions al voltant de l'imperatiu creatiu.

CRÍTICA (CRÍTICA)

t. 19. La positivitat de “poder” és més eficient ue la negativitat del “deure”. D’aquesta manera l’inconscient social ha passat de l’has de fer al poder, però sense anular-se un a l’altre, això és, como una continuïtat: el subjecte de rendiment segueix disciplinat (Byung-Chul Han)

t. 19. La positividad de “poder” es más eficiente que la negatividad del “deber”. De este modo el inconsciente social ha pasado del deber al poder, pero sin anularse uno a otro, esto es, como una continuidad: el sujeto de rendimiento sigue disciplinado. (Byung-Chul Han)

t. 24. Els “nous paradigmes” (el post-, el neo-, el micro-, l’ultra-, el trans-, etcètera) es consumeixen tan ràpidament que fa la impressió que el futur es dispensa en terminis molt curts i evanescents sense arribar a consolidar-se i tornant-nos un i altre cop a un present desbaratat i abandonat. (José Luis Pardo)

t. 24. Los "nuevos paradigmas" (lo post-, lo neo-, lo micro-, lo ultra-, lo trans-, etcétera) se consumen tan rápidamente que da la impresión de que el futuro se dispensa en plazos brevísimos y evanescentes sin llegar a consolidarse y devolviéndonos una y otra vez a un presente desbaratado y abandonado. (José Luis Pardo)

t. 29. Quasi cap descobriment ni tecnologia destacable sorgiren del disseny i la planificació: no foren més que Cignes Negres. L’estratègia dels descobridors i emprenedors és confiar menys en la planificació de dalt a baix i centrar-se al màxim a reconèixer les oportunitats quan es presenten i jugar amb elles. (Nassim Nicholas Taleb)

t. 29. Casi ningún descubrimiento ni tecnología destacable surgieron del diseño y la planificación: no fueron más que Cisnes Negros. La estrategia de los descubridores y emprendedores es confiar menos en la planificación de arriba abajo y centrarse al máximo en reconocer las oportunidades cuando se presentan, y jugar con ellas. (Nassim Nicholas Taleb)

t. 42. L’educació, durant molt de temps, fou un privilegi, no un dret. Pel que fa al mètode didàctic, era molt senzill: el mestre ensenyava i tu treballaves i aprenies. Les coses s’assolien amb esforç, disciplina i paciència. Aquesta era tota la seva vella i pobre pedagogia. (Luis Landero)

t. 42. La educación, durante muchos años, fue un privilegio, no un derecho. En cuanto al método didáctico, era muy sencillo: el maestro enseñaba y tú trabajabas y aprendías. Las cosas se lograban con esfuerzo, disciplina y paciencia. Esa era toda su vieja y pobre pedagogía. (Luis Landero)

t. 43. Educar en la creativitat és una gran cosa, però ha d’estar acompanyada del saber, perquè la creativitat rarament conviu amb la ignorància. En conseqüència, si una escola no transmet coneixements, molt menys pot produir individus creatius. (Ricardo Moreno Castillo)

t. 43. Educar en la creatividad es una gran cosa, pero ha de estar acompañada del saber, porque la creatividad raramente convive con la ignorancia. En consecuencia, si una escuela no transmite conocimientos, mucho menos puede producir seres creativos. (Ricardo Moreno Castillo)

t- 46. Aquest plantejament de considerar que la persona sana és la que funciona “amb normalitat” en la societat, contradiu una llei bàsica de l’evolució: la diversitat, una estratègia que ha estat escollida per la selecció natural perquè constitueix una garantia de supervivència del grup davant els continus canvis que van tenint lloc en la naturalesa i en la societat. Si tot el mon funcionés igual, si tots fóssim normòpates, ens extingiríem en tenir un repertori de conductes molt limitat. Així doncs l’evolució selecciona la psicodiversitat, llega, de generació a generació, un enorme nombre de possibilitats de conducta. (Joseba Achotegui)

t. 46. Este planeamiento de considerar que la persona sana es la que funciona “con normalidad” en la sociedad, contraviene una ley básica de la evolución: la diversidad, una estrategia que ha sido escogida por la selección natural porque constituye una garantía de supervivencia del grupo ante los continuos cambios que van teniendo lugar en la naturaleza y en la sociedad. Si todo el mundo funcionara igual, si todos fuéramos normópatas, nos extinguiríamos al tener un repertorio de conductas muy limitado. Así pues la evolución selecciona la psicodiversidad, lega, de generación en generación, un enorme número de posibilidades de conducta. (Joseba Achotegui)

t. 47. La innovació és, sembla, un híbrid d’invenció i mercat. La nova generació d’una idea és invenció i quan es materialitza en productes, serveis o procediments que permeten introduir-la en el mercat amb èxit, és a dir, que permeten vendre-la, llavors rep el nom d’innovació. Per dir-ho en l’argot economicista del cas, innovar és “posar en valor” a una idea, la qual cosa significa fer-la suficientment atractiva com perquè algú la vulgui comprar. És a dir, que més que posar en valor, e tracta de fixar un preu. D’això s’cupa també la transferència del coneixement, de traslladar-lo al teixit socioeconòmic per fer-lo més competitiu. (Adela Cortina)

t. 47. La innovación es, al parecer, un híbrido de invención y mercado. La nueva generación de una idea es invención, y cuando se plasma en productos, servicios o procedimientos que permiten introducirla en el mercado con éxito, es decir, que permiten venderla, entonces recibe el nombre de innovación. Por decirlo en la jerga economicista del caso, innovar es “poner en valor” una idea, lo cual significa hacerla lo suficientemente atractiva como para que alguien la quiera comprar. Es decir, que más que poner en valor, se trata de fijar un precio. De eso se ocupa también la transferencia del conocimiento, de trasladarlo al tejido socioeconómico para hacerlo más competitivo. (Adela Cortina)

t. 50. La figura de l’emprenedor, com a ideal al que hem d’aspirar, s’emmarca dins el capitalisme popular, promulgat en els seus inicis per Margaret Thatcher i que es basa com ella va dir en “una democràcia de possessió de propietat”. En aquest marc tots i cadascun de nosaltres podem tenir èxit, en termes de rendibilitat i de propietat, ja que es promulga la idea que els èxits únicament depenen del nostre talent i del nostre esforç. En aquest sentit, s’hi tracta també de fomentar als treballadors perquè alliberin les seves qualitats com a individus i així puguin ser més independents (Alfredo del Río y Leandro Martínez)

t. 50. La figura del emprendedor, como ideal al que debemos aspirar, se enmarca dentro del capitalismo popular, promulgado en sus inicios por Margaret Thatcher y que se basa como ella dijo en “una democracia de posesión de propiedad”. En dicho marco todos y cada uno de nosotros podremos ser exitosos, en términos de rentabilidad y de propiedad, ya que se promulga la idea de que los logros únicamente dependen de nuestro talento y nuestro esfuerzo. En este sentido, se trata también de fomentar a los trabajadores para que liberen sus cualidades como individuos y así puedan ser más independientes. (Alfredo del Río y Leandro Martínez)

t. 52. L’era de l’humanisme modern com a model escolar i educatiu ja ha passat perquè s’ha tornat insostenible la il·lusió que massives estructures polítiques i econòmiques poden ser organitzades seguint el model amigable de la societat literària. (Peter Sloterdijk)

t. 52. La era del humanismo moderno como modelo escolar y educativo ya ha pasado porque se ha vuelto insostenible la ilusión de que masivas estructuras políticas y económicas pueden ser ya organizadas siguiendo el modelo amigable de la sociedad literaria. (Peter Sloterdijk)

t. 53. Els millors líders en una crisi o són malalts mentals o mentalment anormals, els pitjors en una crisi són el que gaudeixen de ments sanes. (Nassir Ghaemi)

t. 53. Los mejores líderes en una crisis o son enfermos mentales o mentalmente anormales; los peores en una crisis son los que gozan de mentes sanas. (Nassir Ghaemi)

t. 60. Ja que ara sabem que l’amor, el lliure albir i l’altruisme no són res més que trucs i miratges virtuals del cervell, el nostre saber en si sobre l’ésser humà ha minvat en veritat actualment. Quan se sap que en l’amor un està propulsat per substàncies químiques i impulsos elèctrics, ¿no és això un saber que corre el risc de neutralitzar o fins i tot destruir l’amor? A més, en el camp social aquest saber té també efectes paralitzants; discussions sobre el lliure albir per exemple es resolen finalment afirmant que l’ètica es converteix en un àmbit molt problemàtic. (Jan de Vos)

t.60 Ya que ahora sabemos que el amor, el libre albedrío y el altruismo no son nada más que trucos y espejismos virtuales del cerebro , nuestro saber en sí sobre lo humano ha disminuido en verdad actualmente. Cuando se sabe que en el amor uno está propulsado por sustancias químicas e impulsos eléctricos, ¿no es esto un saber que corre el riesgo de neutralizar o incluso destruir el amor? Además, en el campo social tal saber tiene también efectos paralizantes: discusiones sobre el libre albedrío por ejemplo se resuelven finalmente afirmando que la ética se convierte en un ámbito muy problemático. (Jan de Vos)

t.61.Llevant els ximples, els homes no es diferencien molt pel que fa a l’intel.lecte, només afany i treball fort . (Charles Darwin)

t. 61. Salvo los tontos, los hombres no se diferencian mucho en cuanto intelecto; sólo ahínco y trabajo duro (Charles Darwin)

t.62. No hi ha cap tipus de cèl·lula que posseeixin el genis que no posseïm la resta (Anders Ericsson)

t. 62. No hay ningún tipo de célula que posean los genios y no tengamos el resto (Anders Ericsson)

t. 63. El talent és quelcom força corrent. No manca la intel·ligència, sinó la constància. (Doris Lessing)

t. 63. El talento es algo bastante corriente. No escasea la inteligencia, sino la constancia. (Doris Lessing)

t. 64. El talent s’aconsegueix fracasant millor (Gaspar Hernández)

t. 64. El talento se consigue fracasando mejor. (Gaspar Hernández)

t. 65. La bogeria res no té a veure amb la creativitat, i només la fomenta els que no entenen realment en què consisteix la provocació. Com la provocació difereix de l’experiència normal i com tot allò que és “boig” també és diferents de l’experiència normal, es dedueix que ambdós són iguals (Edward de Bono)

t. 65. La locura nada tiene que ver con la creatividad, y sólo la fomenta los que no entienden realmente en qué consiste la provocación. Como la provocación difiere de la experiencia normal, y como todo lo que es “loco” también es diferente de la experiencia normal, se deduce que ambos son iguales. (Edward de Bono)

t. 66. Recordem la forma en què fa uns anys, just abans del col·lapse de Lehman Brothers, el sector financer s’enorgullia de la seva capacitat d’innovació. Atès que les institucions financeres havien atret a les millors i més brillants ments de tot el món, hom podria esperar el millor. Això no obstant, en examinar-això de forma més atenta es va fer palès que la major part d’aquesta innovació implicava idear millors formes per estafar els altres, manipular els mercats sense ser descoberts (o si més no, no durant un llarg període) i explotar el poder del mercat. (Joseph E. Stiglitz)

t. 66. Recordemos la forma en que hace unos años, justo antes del colapso de Lehman Brothers, el sector financiero se enorgullecía de su capacidad de innovación. Debido a que las instituciones financieras habían atraído a las mejores y más brillantes mentes de todo el mundo, uno no habría esperado nada menos. No obstante, al examinar esto de manera más detenida se hizo evidente que la mayor parte de dicha innovación implicaba idear mejores formas para estafar a los demás, manipular a los mercados sin ser descubierto (al menos, no durante un largo periodo) y explotar el poder de mercado. (Joseph E. Stiglitz)

t. 67. Si el saber s'equipara al poder no és tant perquè la tècnica sigui ideologia o instrument de dominació. El seu significat és més radical: la tècnica, la poiesis, és la realitat i com a tal absorbeix o almenys tendeix a absorbir tot el que no sigui ella, tot el que li ofereixi resistència, irremissiblement, fins a l'infinit i més enllà. (Vicente Serrano)

t. 67. Si el saber se identifica al poder no es tanto porque la técnica sea una ideología o un instrumento de dominación. Su significado es mucho más radical: la técnica, la poiesis, es la realidad y como tal absorbe o por lo menos tiende a absorber todo aquello que no sea ella, todo lo que le ofrezca resistencia, irremisiblemente, hasta el infinito y más allá. (Vicente Serrano)

t. 68. En un número del California Management Rewiew s’intentà explicar els punts a favor de la joventut i els aspectes negatius de l’edat en les organitzacions flexibles. S’argumentava que els treballadors més grans tenien formes de pensar inflexibles i són reticents al risc, i també manquen de l’energia física que cal per fer front a les exigències de la vida en un treball flexible, conviccions que s’expressen en imatges com “personal inútil”. (Richard Sennet)

t. 68. En un número del California Management Review se intentó explicar los puntos a favor de la juventud y los aspectos negativos de la edad en las organizaciones flexibles. Se argumentaba que los trabajadores mayores tienen modos de pensar inflexibles y son reacios al riesgo, y también carecen de la energía física necesaria para hacer frente a las exigencias de la vida en un trabajo flexible, convicciones que se expresan en imágenes como “personal inútil”. (Richard Sennet)