Internet i la manca de concentració.

Internet ens incita a buscar el breu i el ràpid i ens allunya de la possibilitat de concentrar-nos en una sola cosa. El que jo defenso és que les diferents formes de tecnologia incentiven diferents formes de pensament i per diferents raons Internet encoratja la multitasca i fomenta molt poc la concentració. Quan obres un llibre et aïlles de tot perquè no hi ha res més que les seves pàgines. Quan encens l'ordinador t'arriben missatges per tot arreu, és una màquina d'interrupcions constants.

Tu pots triar el teu temps i formes d'ús, però la tecnologia incita a comportar-te d'una determinada manera. La tecnologia, com va passar amb el rellotge o la cartografia, no és neutral, canvia les normes socials i influeix en les nostres eleccions.

Llegir llibres probablement sigui menys natural (que la diversificació de l´atenció a la que condueix la Xarxa), però a canvi assolim una valuosa capacitat d´utilització de la nostra ment que no existia quan havíem d´estat constantment alerta davant l´exterior molts segles abans. Potser no hauríem de tornar a aquest estat primitiu si això ens fa perdre formes de pensament més profund.

Al meu entendre, ens estem dirigint cap a un ideal molt utilitari, on l'important és l'eficiència més que el processament d´informació i on deixa d'apreciar-se el pensament contemplatiu,  obert, que no necessàriament té una finalitat pràctica i que, tanmateix, estimula la creativitat. La ciència parla clar en aquest sentit: l'habilitat de concentrar-se en una sola cosa és clau en la memòria a llarg termini, en el pensament crític i conceptual, i en moltes formes de creativitat. Fins i tot les emocions i l'empatia necessiten temps per ser processades. Si no invertim aquest temps, ens deshumanitzem cada vegada més. Jo simplement em limito a alertar sobre la direcció que estem prenent i sobre el que estem sacrificant al submergir-nos en el món digital. Un primer pas per escapar és ser conscients. Com a individus, potser encara estiguem a temps, però com a societat crec que no hi ha marxa enrere.

Nicholas Carr, Un mundo distraído, extracto entrevista de Bárbara Celis, Babelia. El País, 29/01/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.