El perill de la lectura.

forges

Llegir llibres esmorteeix de forma crònica els nostres sentits. Contràriament a l´antiga tradició de jugar als videojocs -la qual submergeix el nen en un món viu, tridimensional, ple d´imatges canviants i atmosferes musicals diferents pel qual navegar i que pot controlar a partir de complexos moviments musculars-, els llibres són només una estèril tirallonga de paraules en una plana. Quan llegim només s´activa una petita porció de cervell destinada a processar la llengua escrita, mentre que els videojocs exciten tota la zona dels còrtexs sensorials i motors.

Els llibres també són terriblement isoladors. Mentre que durant molts anys els videojocs han estimulat els joves a establir complexes relacions socials amb els seus companys -modelant i explorant mons de forma conjunta-, els llibres obliguen el nen a aïllar-se en un racó silenciós i el priven de qualsevol interacció amb els altres nens. Aquestes noves "biblioteques" que han aparegut en els darrers anys per tal de facilitar les activitats relacionades amb la lectura ofereixen un panorama esfereïdor: dotzenes de nens, habitualment tan vius i socialment interactius, asseguts sols en cubicles, llegint en silenci i sense fer cas dels altres companys.

És un fet que molts nens gaudeixen llegint llibres, és clar, i no hi ha dubte que alguns dels vols de la imaginació provocats per la lectura tenen el mèrit de l´evasió. Però, per a un percentatge important de la població, els llibres són clarament discriminatoris. La febre lectora d´aquests últims anys es mofa cruelment dels deu milions de nord-americans que pateixen dislèxia -un mal que ni tan sols havia existit com a malaltia fins que va haver d´aparèixer el text escrit per estigmatitzar els que n´estan afectats.

Però potser la propietat més perillosa d´aquests llibres és que segueixen una història fixa i lineal. No pots controlar de cap manera el seu desenvolupament narratiu -simplement t´asseus i deixes que et dictin una història-. A aquells que heu estat educats en les narratives interactives, aquesta característica us pot semblar sorprenent. Per quin estrany motiu voldria algú embarcar-se en una aventura totalment orquestrada per una altra persona? Però la generació d´avui en dia emprèn aquesta mena d´aventures milers cops al dia. Això comporta el risc d´inculcar una passivitat generalitzada en els nostres fills, fent-los sentir com si no poguessin fer res per canviar les seves circumstàncies. La lectura no és un procés actiu i participatiu, sinó de submissió. Els lectors de les generacions més joves estan aprenent a "seguir l´argument" en lloc d´aprendre a agafar la iniciativa.


Steven Johnson, Si és dolent t´ho recomano. Com la cultura de masses ens fa més intelligents, La Campana, Barna 2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"