Bell i sublim (Byung-Chul Han).

 

La transparència no és el mitjà de la bellesa. Segons Benjamin, per a la bellesa és ineludible un acoblament indissoluble entre encobriment i encobert (Las afinidades electivas de Goethe) La bellesa està lligada de manera obligada al vel i a l’encobriment. L’encobert només roman en si mateix sota l’encobriment. El desvetllament fa desaparèixer l’encobert (...). Només una forma o una imatge poden ser belles. En canvi, és sublim la nuesa sense forma ni imatge, que ja no porta inherent el misteri com a constitutiu de la bellesa. Allò sublim va més enllà d’allò bell. Però la nuesa peculiar de la criatura és qualsevol cosa menys pornogràfica. És precisament sublim i apunta a l’obra del creador. També per a Kant un objecte és sublim quan supera tota representació, tota imatge. Allò sublim va més enllà de la imaginació.

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013