Eugeni d'Ors i els somnis de Descartes.

 

 

Eugeni d'Ors

Ens suggereix la sèrie de tres somnis haguts per Descartes, la nit del 10 de novembre de 1619, inquietants problemes. I a més d’un, Milhaud, professor a París, i mestre meu respectadíssim, ha gosat portar tot recentment dilucidacions importants. Correspon aquesta sèrie a una època que Descartes, havent experimentat, per efecte de llargs treballs de ment, una fadiga que avui anomenaríem “ surmenage”, caigué en el que ell en diu “entusiasme”, i que nosaltres en diríem “exaltació”. Aleshores li esdevingué de somiar, en una nit sola, tres somnis seguits, dels quals va començar la interpretació tot somiant i que l’endemà consignava per escrit en un fascicle que va retolar “ Olympica ”. [...] En la primera figuració es veu Descartes empès per un vent violentíssim -representant als seus ulls un geni pervers- contra una Església, a la qual ell, per altra banda, ja es dirigia voluntàriament. Un segon somni porta el bruit sec d’un tro i una pluja d’espurnes dins de la cambra. El tercer somni és encara més singular. Apareixen el savi adormit sobre dos forts llibres: l’un, és un Diccionari “de totes les ciències juntes”; l’altre, amb el nom de “ Codex poetarum ”, deu contenir tots els poemes escrits en el món. I Descartes sent en el somni que aquest darrer “marca d’una manera més particular i distinta (que l’altre, s’entén) la Filosofia i el Seny plegats”. Milhaud insisteix en cercar l’origen d’aquests tres somnis en una crisi mística que degué agitar en aquesta època la ment del savi. [...] Remarquem l’admirable anacronisme d’aquesta representació d’un Diccionari enciclopèdic, un segle i mig abans de l’“ Enciclopèdia ”, [...] I remarquem, sobretot, el sorprenent “judici de valor” que fa el sentit del somni, aquest judici de valor que és el més anticartersià possible, que sembla de Schelling o d’un altre encès romàntic, aquesta preferència esclatant concedida a la intuïció poètica per damunt la raó científica... Què diem, ¿per damunt la raó científica? Més encara: constituint amb aquella la veritable raó. [...] A l’endemà d’haver somiat tot això, Descartes va fer vot d’anar-se’n en peregrinació al santuari de Nostra Dona de Loreto.

 

Eugeni d'Ors, Els tres somnis de Descartes, La Veu de Catalunya, 16/12/1916