El procés pornogràfic (Byung-Chul Han).



 
L’evidència sense misteri de l’”això i no altra cosa” és pornografia.

La pornografia no és ni atractiva ni insinuant, és més aviat contagiosa i fictícia. Li manca la distància on podria ser possible la seducció. L’atracció eròtica inclou necessàriament la negativitat de la sostracció.

És la negativitat de la “interrupció” qui dóna lluentor a la nuesa. La positivitat de l’exposició de la nuesa sense vels és pornogràfica. Li manca la lluentor eròtica. L’eròtic pressuposa la negativitat del misteri i la profunditat. No hi ha erotisme de la transparència. Precisament on desapareix el misteri a favor de la total exposició i de la plena nuesa comença la pornografia. La dibuixa una penetrant i incisiva positivitat.

El capitalisme accentua el procés pornogràfic de la societat quan exposa tot com a mercaderia i ho lliura a la hipervisibilitat. El capitalisme no coneix cap altre ús de la sexualitat.

Les imatges pornogràfiques actuen sense mediació, com a imatges de propaganda, de forma tàctil i contagiosa. Són posthermenèutiques (no afavoreixen la lectura). No concedeixen aquella distància en la que seria possible un studium (una lectura). La seva manera d’actuació no és la lectura, sinó el contagi i el desfogament. Tampoc hi habita cap punctum (un lloc de silenci, que fa possible un demorar contemplatiu). Es buiden per convertir-se en espectacle. La societat porno és una societat de l’espectacle.

En les imatges pornogràfiques tot està tornat cap a enfora i exposat. La pornografia manca d’interioritat, de profunditat i misteri.

L’obscena transparència que no encobreix res ni oculta res, ho lliura tot a la mirada.

Avui totes les imatges mediàtiques són més o menys pornogràfiques. No tenen res que pugui impressionar i vulnerar. Són, si més no, l’objecte d’un m’agrada.

(“La societat porno”).

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Herder, Barcelona 2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.