Temps d'antiil·lustració.




El món contemporani és radicalment antiil·lustrat. Si Kant, el 1784, anunciava que les societats europees estaven, aleshores, en temps d'il·lustració, avui nosaltres podem dir que estem, en el planeta sencer, en temps d'antiil·lustració. (...)

En l'àmbit polític, veiem com creix un desig autoritari que està fent del despotisme i de la violència una nova força de mobilització. (...) En l'esfera cultural, triomfen les identitats defensives i ofensives.  (...) Avui, l'educació, el saber i la ciència també s'enfonsen en un desprestigi del qual només poden salvar-se si es mostren capaços d'oferir solucions concretes a la societat: solucions laborals, solucions tècniques o solucions econòmiques. (7-8)

Marina Garcés, Nova il·lustració radical, Editorial Anagrama, Barcelona, quarta edició març 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"