Es pot eliminar el mal gust?

¿Papa, per a què serveix això que hi ha a sobre del moble? Per fer bonic, fill meu. Ja, ¿i per què no en fa? Òbviament, el papa no va saber què contestar. No és fàcil definir el que és bonic. Però ¿i el que és lleig? L'exposició Böse Dinge (Coses horribles), organitzada el 2010 pel Museu de l'Objecte de Berlín i ara exposada a Hamburg, és el que pretén. El punt de partida és una cambra dels horrors amb 50 de les 900 peces seleccionades fa cent anys per Gustav Pazaurek. Aquest il·lustre membre del Deutscher Werkbund va escriure un informe titulat Bon i mal gust en les arts aplicades. El seu eslògan: «Si volem discernir què és el bon gust, primer hem d'eliminar el mal gust». I allà va començar la seva peculiar col·lecció, que la present exposició actualitza amb uns quants espantalls més recents.

El primer argument que ve al cap és que sobre gustos no hi ha res escrit. A la qual cosa l'arquitecte Federico Correa contestaria ràpidament: «Això és que vostè ha llegit poc». Efectivament, si hi ha una cosa que intriga la humanitat des de fa segles i que ha sabut acumular literatura és la recerca de la bellesa. Però trobar-la resulta difícil, i per això aquesta exposició ha escollit la via fàcil i oposada, ensenyar lletjor. Encara que fer aquesta selecció resulta compromès, algunes peces suposadament horroroses t'acaben agradant, no em fa vergonya de confessar-ho. ¿No tindria més valor mullar-se assenyalant allò que qualifiquem de bell? Oscar Tusquets ho va deixar clar al seu sagaç assaig De lo feo, poco se aprende. No perdem el temps. A la Primavera del Disseny de 1993 es va presentar una exposició més intel·ligent: ¿Per què no funciona? Allà es recollien coses, potser belles, però que defraudaven respecte de la seva suposada funció. El missatge venia a ser: «No pretenguis ser bell, sinó bo». I visca els lletjos si funcionen.

Juli Capella, ¿I per què no en fa?, El periodico.cat, 30/05/2013