L'austeritat i el respecte als néts.

Entre els arguments per defensar les polítiques d'austeritat n'hi ha un de molt recurrent que diu que és immoral que gastem uns diners que hauran de pagar els nostres néts. No entenc per què la moral ens obliga més amb les generacions futures que amb les presents. És immoral deixar deutes als que vindran, diuen, però, ¿no és immoral tenir sis milions de persones sense feina i una generació de joves ofegada per la manca de perspectives laborals i de futur? Curiosa idea de la moral que projecta les obligacions d'avui cap al dia de demà i es desentén de les ferides del present.

Com diu Bernard Stiegler, l'eix del capitalisme de consum ha estat el poder psíquic. El màrqueting ha estat l'estrella d'un sistema fundat en el principi de portar la gent a consumir sempre més. I la força del màrqueting ha estat estimular els mecanismes psíquics adequats per generar la pulsió compulsiva que porta a comprar una cosa darrere l'altra. Ara la fallida col·lectiva ha buidat les botigues i les pulsions consumistes estan adormides o esgotades. Però el poder psíquic segueix treballant per assegurar la submissió i l'obediència en moments de desconcert i incertesa. I se'ns imposa el deure d'austeritat amb l'argument del respecte als néts. El consum individualitza, el principi que tot té un preu -fins i tot allò que no s'hauria de poder comprar- ho va convertir tot en mercaderia, els àmbits de socialització cada cop van quedar més reduïts a l'àrea de rodalia de cadascú: la família. Apel·lar als néts per justificar l'austeritat converteix una obligació genèrica amb els altres en obligació familiar, la fa nostra. I toca una fibra sensible: la mala consciència més o menys oculta dels pares i mares per la insensatesa de portar criatures al millor dels mons possibles. La culpa genera submissió. El màrqueting, el poder psíquic, continua funcionant. Quan el consum falla, té camp per córrer al servei de les polítiques econòmiques. I com que les promeses ja no se les creu ningú, cal estimular el punt dèbil del ciutadà nif (competidor, contribuent i consumidor): els néts.

Josep Ramoneda, Poder psíquic, Ara, 05/05/2013